Un català universal desconegut, heus aqui l'únic adjectiu que mereix aquest mestre de mestres del segle XV. Tenim poquíssimes dades de la seva biografia, sols sabem que neix a Barcelona, aproximadament l'any 1385, que estudià en els millors centres de la Corona d'Aragó i, posteriorment, el trobem impartint classes a l'universitat de Tolosa, a França, on morí l'any 1436, única data verificada. De fet, el seu nom avui dia encara duu controvèrsia; en castellà l'anomenen Raimundo Sabunde, en català Ramon Sibiuda, però apareix citat amb el seu nom acabat en "a" i en "e", i en francès Sabiende, Sabond, i en altres variants.
El que és indiscutible és que ell és l'autor del llibre "Liber naturae sive creaturarum..." o "Liber de homine"; escrit, segurament, entre 1434 i 1436. Aquesta obra, de gran trascendència, passà inadvertida fins que Miche de Montaigne la redescobrí fent-ne una edició a França l'any 1641, sota el títol de "Theologie naturelle de Raymond Sebon". Fou traduïda al francès del llatí original; segons els estudiosos, el llatí de Sibiuda estava farcit de catalanades", fet que motivà que en les còpies de manuscrits tolosans es corretgís l'original.
Montaigne en fa un notable elogi, fins i tot publica la seva cèlebre "Apologie de Raymons Sebond" que incorporà als seus "Essais". Això va contribuir a propagar la fama de Sibiuda, obrint camí a la seva influència sobre els filòsofs del segle XVII i, especialment, sobre el gran filòsof Blaise Pascal. Realment, l'obra de Sibiuda gaudeix d'una notable influència en la història del coneixement, malgrat que sigui una gran desconeguda a casa nostra.
El llibre de Sibiuda de Montaigne, la primera edició real.
Segons Tomàs Carreras i Artau, l'obra de Sibiuda "és informada per una forta i molt optimista concepció antropocèntrica (..) Sibiuda consagra com a únic principi metòdic l'observació de l'home de fora estant i, sobretot, des de dins, o sia per la introspecció o autoconsciència. El llibre de les Criatures condueix aproximadament a l'empirisme de Bacon i principalment al psicologisme cartesià. De manera que, gràcies a Sibiuda, el lul·lisme ha passat de la seva primera fase antològica a una franca direcció pisicològico-empirista que la situa al lindar de la Filosofia moderna". L'influència de Sibiuda s'entreveu clarament en Pascal, i ha arribat als nostres dies gràcies a aquest; també ha sigut gràcies a Sant Francesc de Sales, qui també el popularitzà.
La filosofia de Sibiuda, a grans trets, es caracteritza per ser seguidora de Ramón Llull, però es desmarca d'aquest per voler demostrar racionalment els dogmes de la religió, cosa molt moderna al segle XV i, a la vegada, està empeltada d'Averroisme. Segons Sibiuda, la base del coneixement és, per l'home, dos llibres que Déu ha posat a la seva disposició: el llibre de les Criatures, o de la Natura, i la Bíblia. Dit d'una altra manera, la Filosofia i la Rebel·lació. El primer seria l'observació i l'anàlisi de la naturalesa mitjançant la raó, fet que ha esdevingut el coneixement científic, amb els raonaments que proposa de trasnfons filosòfic. Aquesta posició li portà detractors, ja que era un xoc frontal amb l'església de l'època; seria una mena de Galileu a la catalana.
Portada de la primera edició espanyola del llibre de Sibiuda
Cito, encara que sigui una mica llarga, la seva definició de l'aspecte del món físic, en el llibre primer del tractat de les Criatures o llibre de l'home:
"L'home, col·locat per una mà invisible en aquesta terra plena de béns i meravella, per instint natural aspira a ser savi i feliç. Al món tothom va adelerat a la recerca de la veritat i de la felicitat, però no tots els homes són d'acord en l'elecció dels mitjans per a abastar aquests fins cobejats amb tant d'ardor. Els uns formen a llur entorn un món esquifit de necessitats, més enllà del qual la seva vista miop no s'estén a quatre pams. D'altres es lliuren als plaers i no descobreixen ventura i veritat sinó en les sensacions físiques i en les turpituds que els igualen a les bèsties. D'altres finalment, tenint-se per més assenyats, es dediquen intencionadament a meditar els enganyosos llibres dels homes que els han precedit; i als insensats sistemes antics de veritat i felicitat, inventats per aquells, hi afegeixen llurs propis invents, no menys dotats d'insensatesa.
Puix que les frivolitats clouen els primers dins un cercle de vanitat, i el desordenat amor als plaers rebaixa els segons fins a la condició de bèsties; puix que, finalment, l'orgull ofusca els darrers i mentre tots es congratulen creient-se a punt de descobrir la felicitat i la veritat, cap d'ells no exclama: Estic satisfet, l'he trobada! Prenguem un altre camí: deixem les nicieses per als homes frívols, bandegem els plaers que embruteixen la nostra natura, abaixem l'orgull que tant s'infla i fixem amb atenció les nostres mirades en el llibre del món físic i moral; escoltem la senzilla veu de les criatures, anem sense prevenció llegint, observant i descobrint el que hi ha en realitat, no el que les nostres passions i els nostres falsos judicis voldrien que hi hagués.
L'home coneix i té com a certes moltes veritats; per mitjà del conegut i del cert cal que es remunti a l'inconegut i a l'incert; pel que és fàcil, al que és difícil; pel menys noble, al que és més noble; per l'imperfecte, al perfecte. D'aquesta forma, els éssers inferiors i superiors, quelsevulla que sigui llur importància, serviran d'introducció al coneixement de l'home, que, essent el més digne d'estimació, el més perfecte, es coneix i obra sobre ell mateix."
Després de màximes com aquestes sobren paraules, cal dir que foren escrites al segle XV. Hi rellueix el Renaixement, l'Humanisme i fins i tot hi ha pinzellades de l'Il·lustració. És ingrat per part de la nostra cultura negar o menystenir l'existència de pensadors d'aquesta talla a casa nostra. La nostra obligació és fer-los-hi justícia, ja que si som el que som , és gràcies a gent així.
Les seves obres no han estat portades a l'impremta, en català, fins l'any 1992. Al nostre país, la primera edició del llibre de les criatures o el llibre de l'home, fou imprès per primera vegada l'any 1854, a Barcelona, sota el nom de "Las Criaturas, Grandioso tratado del hombre", un buit en el temps de 418 anys d'una obra mai publicada en idiomes de la península, i només en un parell d'edicions llatines a la resta d'Europa, a més de la francesa ja esmentada. Així doncs, aquesta és la justícia que fem als pensadors de la nostra terra, de fama mundial.
Com a anècdota he de dir que vaig comprar l'exemplar de la primera edició espanyola als Encants de Barcelona, a preu de paper, recollint-lo de terra. Un clar reflex del que fa la barbàrie ja citada per Sibiuda en els temps actuals. Potser és que no hem evolucionat tant com ens pensem.
Biografia de Sibiuda apareguda a la primera edició espanyola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario