Presentació

Abans d'iniciar aquest blog cal aclarir algunes coses pels hipotètics llegidors i, tant de bo, futurs seguidors. Aquestes línies virtuals són el fruit d'una llarga meditació que actualment els mitjans permeten posar a l'abast de la crítica i del públic en general. No es pretén donar cap trascendència històrica al que aquí es publiqui sinó, de manera molt modesta, fer arribar les experiències i els coneixements que he atrapat al vol durant tota la vida, correguent rere els llibres, per aquells que els hi interessi, en faci l'ús que en cregui mñes oportú i, si pot o vol, pugui passar una bona estona.

 

Després d'haver llegit diversos estudis i assajos, he arribat a la conclusió que la Bibliofília, malgrat el pes cultural, històric i intel·lectual que conté, no és res més que una passió de col·leccionista, ja que per norma general el verdader bibliòfil especialitza la seva biblioteca d'una manera o altra i, a la vegada, mentre s'omplen estants, es va formant com a persona podent acabar essent un verdader erudit en la matèria que tracta. Un servidor tot just està en procès de formació, per tant miraré d'evitar aquestes fineses i exposaré els temes que cregui més interessants de manera desordenada, cenyint-me a l'ordre cronològic de com els llibres van anar caiguent a les meves mans i, d'aquesta manera, formar un teixit que, fins a dia d'avui, si hi ha temps d'exposar tot el que pretenc, hi ha feina per anys.

 

Tot té un inici. Per entendre l'exposició d'una col·lecció on cada objecte és un retallet d'història, cal argumentar-ho bé perquè ens aporti algun coneixement sobre la nostra identitat. A la vegada crec que cal exposar on és l'inici d'aquesta passió; el final ja ens els trobarem.

 

Com molta gent, de petit jo vaig viure entre llibres; sigui per la professió dels meus pares, per la biblioteca dels avis i besavis, o per afició a comprar tot allò que era curiós, el fet és que vaig créixer envoltat de llibres, que de ben jovenet ja em captivaren. Quan vaig diposar dels primers recursos econòmics els vaig invertir, i des de llavors no he parat de patir per poder saciar unes necessitats que tot col·leccionista es genera. Però el cas del bibliòfil és pitjor, ja que pot auto convèncer-se intel·lectualment de que allò és bo i necessari, creant una dependència addictiva, on encara s'exagera més el patiment que en d'altres dèries de col·leccionista.

 

Parlaré àmpliament d'aquest patiment més endavant ja que hi ha molt a dir, tot i que ja s'ha dit molt al respecte, però ara presento, seguidament, de què tractaran aquestes pàgines.

 

Com tota persona que, a la llarga, es pot considerar bibliòfil, al principi vaig comprar llibres pel plaer de llegir-los, després es busquen bones edicions dels llibres que s'han llegit i que han agradat, i seguidament s'experimenta la necessitat d'aprendre més sobre el món dels llibres, i es compren llibres que tractin sobre llibres. Un cop coneguda la història, els processos de fabricació i els seus materials, creix l'interès pels col·leccionistes de llibres, ja que aquells busquen les rareses, i s'adquireixen inventaris i catàlegs, que et fan conèixer obres que mai s'hauria somiat que existissin. Automàticament, quan alguna relíquia d'aquestes es posa al teu abast, la compres. D'aquesta manera t'adones que la teva vida és plena de llibres i que no n'has escrit mai cap. El pas següent, fins que es passa a millor vida, és fàcilment deduïble, però allò paradoxal és que mentre tot això succeeix, s'omplen metres i mentres de prestatgeries. L'amor que abans s'abocava a uns pocs centenars de llibres s'acaba respartint en uns quants milers que cada cop són més seleccionats. Les purgues, de tant en tant, s'han de realitzar per més pena que faci, ja que són del tot necessàries. El bibliòfil també ha de saber vendre i regalar llibres de la seva col·lecció, si no moriria: de gana o pel col·lapse de l'edifici.

 

Ja fa anys vaig decidir especialitzar la col·lecció amb edicions antigues; això no vol dir que no compri llibres editats recentment, però l'autèntica passió la reservo pels antics. He especialitzat la biblioteca en diverses línies: la primera, per defecte professional, és una col·lecció de tractats d'arquitectura clàssica que abarca post incunables del segle XVI fins a tractats de mitjans del segle XIX. Una segona línia d'edicions catalanes, en català, de novel·la i assaig, publicades durant la Renaixença, des de finals del segle XIX, fins a la Guerra Civil, d'autors de casa nostra. Vaig descobrir algunes d'aquestes obres durant els meus anys d'estudiant, i llegint-les vaig aprendre a estimar encara més la meva terra i el meu país, comprenent, també, per què la dictadura prohibí les seves reedicions; fet que ajudà a fer-les més preuades. Una tercera línia és deutora del llibre d'Enric Mirambell: "Història de la Impremta a la ciutat de Girona", ja que tenia a casa alguns llibres impresos a la meva ciutat durant el segle XVIII, i al descobrir aquest ric inventari, de manera compulsiva vaig anar comprant tota obra publicada en aquesta ciutat, amb anterioritat a l'any 1900. D'aquesta manera ha sorgit una col·lecció un xic eclèctica, però és un bon reflex de l'impremta provinciana al llarg de la història, amb molts títols de temàtica religiosa però que donen la pauta de com evolucionà la societat catalana.

Hi ha altres línies no tan clarament definides, ni amb tants volums, però que mostren les meves altres inquietuds, tals com la història de la ciència, filosofia, antropologia i l'etnografia; tot i que he fet un bon lloc a la història de la música i dels instruments, a les històries del moble i altres monografies sobre mobiliari català, o la indústria armera històrica a Catalunya, així com l'art de la farga i monografies d'artistes catalans, amb tot un reguitzell de bibliografia sobre art, arquitectura i estètica que tornen a enllaçar amb la meva professió. Però com que no són edicions tan antigues, dubto que hi hagi temps per a tot, sempre ha de quedar quelcom al tinter.

 

Per dur a terme aquestes reflexions em serviré d'obres que seran degudament citades a la bibliografia del final de cada post, però com a presentació crec que per tota persona que es consideri amant dels llibres, hauria d'haver llegit, com a mínim, tres o quatre històries del llibre. Poso al final les que crec més significatives i a la vegada recalco que no n'hi ha cap de completa en català. A més, recomano alguns llibres sobre bibliofília i col·leccionisme de llibres que crec que són interessants, tot i que n'hi alguns més ben escrits que d'altres, però conèixer les vivències d'altres bibliòfils crec que és important.

 

Com a presentació crec que m'he allargat prou, espero que qui hagi tingut la paciència de llegir fins aquí seguieixi, de tant en tant, les publicacions que vagin aparaguent, i em faci el favor de donar les seves sinceres opinions; ja que entre col·leccionistes i amants dels llibres, l'intercanvi d'idees i de coneixements és el que enriqueix. Potser, a la llarga, fa donar un petit tomb a l'estudi d'aquesta disciplina en algun camp concret. Aquests petits passos s'han fet sempre amb gent apassionada que aporten més del que creuen i d'una manera que no es pot esperar de les institucions.

 

Biblioteca del despatx, especialitzada en arquitectura.

 

 

Bibliografia recomenada:

 

- MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Francisco. La Pasión por los Libros.Ed. Espasa Calpe S.A. Madrid 2002

- ESCOLAR SOBRINO, Hipólito. Historia del Libro Español. Ed. Gredos. Madrid 1998

- CORTÉS VÁZQUEZ, Luis. Del Papiro a la Imprenta. Ed. Europa Artes Gráficas S.A. Salamanca 1997

- DAHL, Svend. Historia del Libro. Ed. Alianza Editorial. Madrid 1972

- MANGUEL, Alberto. Una Historia de la Lectura. Ed. Alianza Editorial. 2002