En el meu
entendre, l’Ermità Maurici de 1922, és la obra més reeixida de tota la producció
literària de Josep Roig i Raventós (1883-1966). Ja en vida de l’autor va rebre
el premi Fastenrath el 1924, i fou publicada en l’edició de només 300 exemplars
que avui presentem. Ara bé, qui és Josep Roig i Raventós dins l’historia de la
literatura catalana? Actualment crec que continua sent un autor força
desconegut. Hi ha molts factors que hi interactuen, en primer lloc, el fet que
la majoria d’obres seves foren escrites i publicades només en català abans del
1936. Malgrat que de la seva popularitat i haver sortit diverses edicions en molt poc temps, després de
la guerra, la novel·la catalana quedà del tot estroncada. En segon lloc, la
mort de l’autor encara dins el període de la dictadura, no facilità la seva recuperació
com a literat genuïnament català. En tercer lloc, cal dir que el gènere més
utilitzat per Raventós és el drama costumista, i aquest en la transició democràtica
i en les dècades posteriors no tornà a estar de moda, tenia massa semblances
amb el passat recent. I en quart lloc, val a dir que la dualitat laboral i
vocacional de l’autor el portà a fer més publicacions científiques que literàries,
i el nostre país sempre ha estat inclinat cap a la sobrevaloració dels
especialistes i a infravalorar els verdaders humanistes polivalents.
En Roig i Raventós,
literat i científic, en ell la medicina i les lletres arribaren a una simbiosi
perfecta. Nascut a Sitges el 1883, molt aviat es traslladà amb la família a
Barcelona, era fill del pintor Joan Roig i Soler, eminent i reconegut artista
de qui heretà la sensibilitat i una acurada formació. A la vegada, germà del
també escriptor, publicista i farmacèutic Emerencià Roig i Raventós. Els dos
germans, ja de ben joves es sentiren atrets pel mar i la seva gent. Cada un amb
la seva ploma intentà plasmar un moment històric de grans canvis al nostre país.
Josep, a
Barcelona, fa tots els estudis llicenciant-se en Medicina el 1904 i
doctorant-se en Pediatria el 1905, després anà a París a ampliar estudis. Un
cop finalitzats retornà a Barcelona, on com a metge fou autor de nombroses
publicacions científiques especialitzades, d’investigacions que duia a terme,
moltes d’elles foren traduïdes en diversos idiomes i àmpliament reconegudes a l’estranger,
posicionant Catalunya dins els avenços mèdics de moment.
Paral·lelament
a les seves trenta una publicacions científiques, també sorgiren les seves
publicacions literàries, de les quals en sobresurten catorze. Per mi les més
rellevants són: Argelaga Florida, Animes Atuïdes,
l’encís de la Mar, Flama Vivent i evidentment l’Ermità Maurici.
 |
| Portada de la monumental edició de l'Ermità Maurici de Josep Roig i Raventós de 1936 |
Roig i Raventós,
pediatre innovador i metge de l’ànima, fou un artista per herència i vocació. En
l’Ermità Maurici ens fa una evocació costumista i romàntica de la vida senzilla
i sincera, sense pretensions ni grans ambicions, un relat que pot semblar
ingenu, però de tanta bellesa que retrata ens trasllada en un paradís celestial
ambientat en un paisatge de la Costa Brava, entre el mar i els pins encimellats
damunt la penya, en l’ermita blanca de Sant Elm i la remor de vida quotidiana d’uns
temps ja llunyans. Per mi és una obra mestra de la prosa catalana anterior a la
Guerra Civil, on la catalanitat no era qüestionada, sinó viscuda per tothom en
la més mínima tradició, de manera genuïna en qualsevol acte quotidià. Es vivia inconscientment
la pròpia cultura sense intrusions externes.
Roig i Raventós
era un senyor de Barcelona, i com a tal podia gaudir de l’autenticitat de les
classes populars de la nostra costa com un etnògraf, plasmant amb tota sinceritat
en les seves obres, les petites coses transcendents condemnades a desaparèixer.
La seva cultura li va permetre viure i
gaudir de les maneres ancestrals de la gent de la mar i plasmar-les de manera
magistral en les seves obres. Durant molts anys de la seva vida va estiuejar a
Blanes, on es restaurà una casa rodejant-se d’obres d’art i col·leccions d’objectes
etnològics, allà trobà el seu retir espiritual de Barcelona i la inspiració estival
per escriure. També a Blanes entrà en contacte i posteriorment franca amistat
amb Joaquim Ruyra, qui contribuí en la realització d’aquesta edició de l’Ermità
Maurici presentada avui.
 |
Justificació
de tiratge i dedicatòria de Joaquim Ruyra a l’edició de 1936
|
 |
Tres il·lustracions
de Joan Colom pels inicis de capítol de l’Ermità Maurici de 1936
|
Els seus
cercles d’amistats a la Costa Brava incloïen personatges de totes les esferes
culturals del país, científics, polítics, escriptors i artistes. Joan Colom, el
seu bon amic, fou qui il·lustrà la present edició a amb tot de dibuixos a la
ploma acolorits a la trapa representant la vida de l’ermità de Sant Elm.
Tot i que en
la novel·la no es deixa explícit, la descripció de l’ermita en la vila
marinera, és ambientada a Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, que tant Raventós
com Joan Colom coneixien perfectament bé gràcies a les estades fetes a la
localitat.
L' ermità Maurici, ja
al 1922 representa aquella manera de fer intemporal que venia repetint-se des
dels inicis dels temps, en un moment que comença a tenir la consciència de que
s’acabarà extingint. Aquella fi anunciada dels homes de fe, dels bons homes,
aquell romanticisme d’un passat millor que el futur venidor, queda immortalitzat
en l’obra de Roig i Raventós, ens deixa un llegat per endinsar-nos en la
psicologia i els sentiments dels nostres avis, amb una terra i un paisatge que
ells varen viure i cuidar. Nosaltres ja no podem dir el mateix. L’alteració d’aquest
territori litoral ha estat tant dràstica aquests últims cinquanta anys, com el
canvi de mentalitat que ha comportat la vida moderna, i no precisament tot ha anat
a millor. Sort que sempre podrem agafar una novel·la i traslladar-nos al lloc i
al moment que desitgem.
 |
Aquarel·la original
de Joan Colom de la platja de Sant Feliu amb l’ermita de Sant Elm al fons
|
 |
Colofó del
llibre, obra de referència Bibliogràfica de Roig i Raventós i Joan Colom 1936
|
