Els Llibres de Comptes Fets, són una relíquia del nostre passat en la
qual no s’ha posat prou esment, molt abundants durant la segona meitat del
segle XVIII se’n feren edicions per tota la geografia catalana. Avui es
presenten dues edicions gironines de Joseph Bró i Narcís Olíva, dos impressors
de les dues cases més famoses de la ciutat, totes dues edicions de la segona
meitat del segle XVIII. D’aquests llibrets aparentment insignificants se’n
poden fer moltes lectures, la més immediata és que eren un suport elemental per
poder fer operacions matemàtiques i financeres en un moment històric en que
l’analfabetisme rondava el vuitanta per cent de la població. Una eina de
treball per qui tenia algun coneixement de lletra però les matemàtiques se l’hi
resistien, i havia de regentar una petita explotació agrària, un petit comerç o
un taller menestral. Aquests llibres contenien les taules de les operacions
matemàtiques més simples per fer conversions de mesures, pesos i monedes, a la
vegada que donaven taules de preus de jornals i matèries primeres. Actualment
són usats únicament per historiadors per documentar i ajustar les estadístiques
dels seus estudis, però què hi ha darrera aquests senzills llibres de comptes?.
Hi ha l’evidència del fracàs d’una
societat com la nostra, que arrossega problemes estructurals i sistèmics des
del punt de vista productiu, social i econòmic, i la converteixen en una
depredadora del planeta. Des de la revolució industrial que la civilització occidental
es vasa en el consum, produir grans quantitats de tot per consumir-ho, i tenir
la capacitat de regenerar aquesta necessitat de consumir per justificar una
nova producció. La ingenuïtat de l’economia es basa en la política de mercats,
que en la seva essència i orígens es fonamenta en la venda d’accedents. Però
aquesta teoria és valida fins al segle XIX. Deixà de tenir sentit en l’era post
industrial, on quasi tot són accedents posats a la venda per satisfer
necessitats fictícies.
Portades de dos exemplars gironins
del S. XVIII del Llibre Fàcil de Comptes Fets de Fra. Barreme Arismetich.
|
Per entendre el nostre error posarem
un exemple molt gràfic situat en l’època d’aquests llibres de Comptes Fets. Si
una família d’un mas català a mitjans segle XVIII, d’uns vuit membres,
engreixava una mitjana de cinc porcs a l’any, que són els que mataven, salaven
i embotien per consum propi des de l’arribada dels primers freds fins a la
primavera, i amb cinc porcs tenien garantit l’aliment d’aquesta carn durant tot
l’any, com és que no n’engreixessin molts més si el mas ho permetia, per
exemple el doble, i vendre els cinc restants a algun mas del voltant? La
resposta és obvia, els altres masos també tenien els seus per autoconsum, i la
carn no es guarda per dur-la molt lluny. La oferta i la demanda estava auto
equilibrada en les zones rurals que eren pràcticament autosuficients. A les
ciutats del segle XVIII en canvi necessitaven entrades constants d’aliments i
compraven els accedents als pagesos pròxims, però això és sostenible fins a un
determinat nombre d’habitants, la carrega que pot alimentar un territori.
Aquests pagesos que venien el seu producte eren els usuaris dels Llibres de Comptes Fets. Però no té tant
de sentit produir milers de caps de bestia, sacrificar-lo i després buscar a
qui es pot vendre a l’altre punta del planeta, perquè el transport és car i
amés allà també hi ha qui vol fer el mateix amb un altre producte. El gran
invent del capitalisme és generar necessitats de consum. Els problemes del cost
del transport hi són, l’ agraviant del preu de la mà d’obra també hi és, però
el conflicte causant de tot és la necessitat que ens hem generat de consumir
allò que no tenim, posseir-ho tot i consumir-ho tot.
Corregir aquest tret depredador de
l’espècie humana, una malaltia de la civilització occidental que s’ha propagat
a tot el món com el pitjor virus, ens solucionaria no només la nostra
existència sinó la de tot el planeta, dir això sembla una utopia, però és la
mentalitat cultural qui ho propicia. Un altre exemple dels nostres
avantpassats, si a un hereu d’un mas
català del segle XVIII l’hi diguessin que amés de la barretina de feina i el
barret dels diumenges amb el qual es va casar, l’hi oferíssiu cinc barrets més
a quatre rals, segur que diria que només té un cap, un més potser si que el
compraria però cinc amb tota la vida no els esquinçaria.
Amb aquest exemple tant ingenu es
posa de manifest que per dur una vida digne, sense pretendre rivalitzar amb el
vei, es necessita molt poc. No deixar-nos influir per la societat amb les
necessitats de consum que ens venen imposades, és fer una verdadera revolució,
un pas cap a canviar-la. Sortir a cridar al carrer només mostra ignorància, qui
està indignat de veritat no pot creure en polítiques convencionals al servei
dels poders fàctics, sinó en una revolució de consciència personal, per la qual
la societat pot ser redreçada. La nostra història ens ensenya que l’economia
catalana durant segles es basava per la
majoria de la població en produir el que es necessitava i l’estalvi, en canvi
ara s’intenta imitar la minoria d’aquell temps que especulà amb el capital
produint accedents, o a la que encara fou més minoria i actualment són un tant
per cent in assumible que viuen de l’estat, que equival a dir del que paguen
els altres. Aquesta piràmide invertida de població a que s’ha arribat ja
resulta complicat entendre-la per mi avui dia, per tant dedueixo que seria una
autèntica bogeria per un hereu del segle XVIII que no estirava més el braç que
la màniga, qui amb un sol llibre com aquest sabia com dur totes les seves
finances, que no devia rés a ningú i sempre tenia un roc a la faixa. Ara creiem
que tot és molt millor, però rés és nostre, vivim a crèdit i per tant ho devem
tot, i el pitjor encara, continuen creixent les nostres necessitats de consum
tot i estar endeutats fins el cap de munt, pretenent aguantar el sistema fent més
deute. Ningú en els seus cabals acceptaria una societat així, però com que fent
més deute continuem satisfent aquesta necessitat de consum, seguirà així fins
que peti. Qui dia passa any empeny, hauria de ser la màxima dels polítics i economistes
d’avui dia, tothom creu que no l’hi tocarà a ell pagar la factura.
Quanta irresponsabilitat fruit de l’
ignorància. Qui és més ignorant?, el pagès
que en prou feines sap llegir i necessita un llibre de taules per fer les
operacions matemàtiques més elementals però que no deu rés a ningú, o
llicenciats i catedràtics endeutats fins a les dents en ple segle XXI que immersos
en ordenadors i polítiques de mercats encara aconsellen i propicien fer més
deute?
Exemples de taules del Llibre Fàcil de Comptes Fets de Fra.
Barreme Arismetich.
|
Presentació del Llibre Fàcil de Comptes Fets de Fra. Barreme
Arismetich.
|
Cobertes de pergamí del llibre Fàcil de Comptes Fets
|