Els Llibres de Comptes Fets, un passat econòmic analfabet del qual hauríem d’aprendre

Els Llibres de Comptes Fets, són una relíquia del nostre passat en la qual no s’ha posat prou esment, molt abundants durant la segona meitat del segle XVIII se’n feren edicions per tota la geografia catalana. Avui es presenten dues edicions gironines de Joseph Bró i Narcís Olíva, dos impressors de les dues cases més famoses de la ciutat, totes dues edicions de la segona meitat del segle XVIII. D’aquests llibrets aparentment insignificants se’n poden fer moltes lectures, la més immediata és que eren un suport elemental per poder fer operacions matemàtiques i financeres en un moment històric en que l’analfabetisme rondava el vuitanta per cent de la població. Una eina de treball per qui tenia algun coneixement de lletra però les matemàtiques se l’hi resistien, i havia de regentar una petita explotació agrària, un petit comerç o un taller menestral. Aquests llibres contenien les taules de les operacions matemàtiques més simples per fer conversions de mesures, pesos i monedes, a la vegada que donaven taules de preus de jornals i matèries primeres. Actualment són usats únicament per historiadors per documentar i ajustar les estadístiques dels seus estudis, però què hi ha darrera aquests senzills llibres de comptes?. 

Hi ha l’evidència del fracàs d’una societat com la nostra, que arrossega problemes estructurals i sistèmics des del punt de vista productiu, social i econòmic, i la converteixen en una depredadora del planeta. Des de la revolució industrial que la civilització occidental es vasa en el consum, produir grans quantitats de tot per consumir-ho, i tenir la capacitat de regenerar aquesta necessitat de consumir per justificar una nova producció. La ingenuïtat de l’economia es basa en la política de mercats, que en la seva essència i orígens es fonamenta en la venda d’accedents. Però aquesta teoria és valida fins al segle XIX. Deixà de tenir sentit en l’era post industrial, on quasi tot són accedents posats a la venda per satisfer necessitats fictícies.

Portades de dos exemplars gironins del S. XVIII del Llibre Fàcil de Comptes Fets de Fra. Barreme Arismetich.  

Per entendre el nostre error posarem un exemple molt gràfic situat en l’època d’aquests llibres de Comptes Fets.  Si una família d’un mas català a mitjans segle XVIII, d’uns vuit membres, engreixava una mitjana de cinc porcs a l’any, que són els que mataven, salaven i embotien per consum propi des de l’arribada dels primers freds fins a la primavera, i amb cinc porcs tenien garantit l’aliment d’aquesta carn durant tot l’any, com és que no n’engreixessin molts més si el mas ho permetia, per exemple el doble, i vendre els cinc restants a algun mas del voltant? La resposta és obvia, els altres masos també tenien els seus per autoconsum, i la carn no es guarda per dur-la molt lluny. La oferta i la demanda estava auto equilibrada en les zones rurals que eren pràcticament autosuficients. A les ciutats del segle XVIII en canvi necessitaven entrades constants d’aliments i compraven els accedents als pagesos pròxims, però això és sostenible fins a un determinat nombre d’habitants, la carrega que pot alimentar un territori. Aquests pagesos que venien el seu producte eren els usuaris dels Llibres de Comptes Fets. Però no té tant de sentit produir milers de caps de bestia, sacrificar-lo i després buscar a qui es pot vendre a l’altre punta del planeta, perquè el transport és car i amés allà també hi ha qui vol fer el mateix amb un altre producte. El gran invent del capitalisme és generar necessitats de consum. Els problemes del cost del transport hi són, l’ agraviant del preu de la mà d’obra també hi és, però el conflicte causant de tot és la necessitat que ens hem generat de consumir allò que no tenim, posseir-ho tot i consumir-ho tot.

Corregir aquest tret depredador de l’espècie humana, una malaltia de la civilització occidental que s’ha propagat a tot el món com el pitjor virus, ens solucionaria no només la nostra existència sinó la de tot el planeta, dir això sembla una utopia, però és la mentalitat cultural qui ho propicia. Un altre exemple dels nostres avantpassats, si a un hereu d’un  mas català del segle XVIII l’hi diguessin que amés de la barretina de feina i el barret dels diumenges amb el qual es va casar, l’hi oferíssiu cinc barrets més a quatre rals, segur que diria que només té un cap, un més potser si que el compraria però cinc amb tota la vida no els esquinçaria. 

Amb aquest exemple tant ingenu es posa de manifest que per dur una vida digne, sense pretendre rivalitzar amb el vei, es necessita molt poc. No deixar-nos influir per la societat amb les necessitats de consum que ens venen imposades, és fer una verdadera revolució, un pas cap a canviar-la. Sortir a cridar al carrer només mostra ignorància, qui està indignat de veritat no pot creure en polítiques convencionals al servei dels poders fàctics, sinó en una revolució de consciència personal, per la qual la societat pot ser redreçada. La nostra història ens ensenya que l’economia catalana durant segles  es basava per la majoria de la població en produir el que es necessitava i l’estalvi, en canvi ara s’intenta imitar la minoria d’aquell temps que especulà amb el capital produint accedents, o a la que encara fou més minoria i actualment són un tant per cent in assumible que viuen de l’estat, que equival a dir del que paguen els altres. Aquesta piràmide invertida de població a que s’ha arribat ja resulta complicat entendre-la per mi avui dia, per tant dedueixo que seria una autèntica bogeria per un hereu del segle XVIII que no estirava més el braç que la màniga, qui amb un sol llibre com aquest sabia com dur totes les seves finances, que no devia rés a ningú i sempre tenia un roc a la faixa. Ara creiem que tot és molt millor, però rés és nostre, vivim a crèdit i per tant ho devem tot, i el pitjor encara, continuen creixent les nostres necessitats de consum tot i estar endeutats fins el cap de munt, pretenent aguantar el sistema fent més deute. Ningú en els seus cabals acceptaria una societat així, però com que fent més deute continuem satisfent aquesta necessitat de consum, seguirà així fins que peti. Qui dia passa any empeny, hauria de ser la màxima dels polítics i economistes d’avui dia, tothom creu que no l’hi tocarà a ell pagar la factura. 

Quanta irresponsabilitat fruit de l’ ignorància. Qui és més ignorant?,  el pagès que en prou feines sap llegir i necessita un llibre de taules per fer les operacions matemàtiques més elementals però que no deu rés a ningú, o llicenciats i catedràtics endeutats fins a les dents en ple segle XXI que immersos en ordenadors i polítiques de mercats encara aconsellen i propicien fer més deute? 

Exemples de taules del Llibre Fàcil de Comptes Fets de Fra. Barreme Arismetich.  

Presentació del Llibre Fàcil de Comptes Fets de Fra. Barreme Arismetich.  

Cobertes de pergamí del llibre Fàcil de Comptes Fets