Un Fra Anselm amb el Cant de la Sibil·la. Un missatge nadalenc de pau i amor?

En aquestes dates de festes nadalenques, com a felicitació anacrònica, farem esmena al que durant moltes generacions fou un llibre d’amonestament que servia per ensenyar a llegir a la mainada, el conegut com a Fra Anselm. Una obra controvertida, almenys pel que fa al seu autor, de qui el poc que se’n sap obra més incògnites que no pas aclariments. Hi ha abundants estudis sobre aquest autor que lluny de treure l’aigua clara de la seva vida i els seus escrits, embruten la seva obra amb debats religiosos especulant sobre les seves verdaderes creences, cosa banal donada la naturalesa de la seva literatura. 

Aquest llibre que avui es presenta, imprès a Cervera a mitjans del segle XVIII, quant la impremta de la Universitat la regentava Manuel Ibarra, iniciador d’una gran nissaga d’impressors de qui ja s’ha parlat en entrades anteriors, aquest volum és un clar exemple de la tipografia popular de devoció erudita per l’època. Consta d’una recopilació formada pel llibre de Fra Anselm, unes oracions i el cant de la Sibil·la, que s’adjunta integra en imatges per poder gaudir del text d’una versió catalana en una de les seves formes del segle XVIII. Aquest cant últimament s’ha anat recuperant en la seva interpretació musical en la nit de Nadal, és una melodia que prové de l’edat mitjana, tenim constància que a Ripoll al segle X ja s’interpretava en llatí, i s’estengué a altres territoris. Genuïnament Catalana, a partir del segle XIII es començà a interpretar amb romanç, multiplicant-se les versions, nombroses han perviscut en llengua catalana fins avui, tot i haver estat prohibida la seva interpretació en temples de Catalunya i Mallorca a partir del segle XVI, la seva versió literària subsistí en la cultura religiosa popular gràcies a exemplars com el que avui es mostra. 

Portada del Fra Anselm imprès a Cervera al segle XVIII per Manuel Ibarra

El missatge de pau i germanor que últimament ens fan creure que aporten les festes de Nadal, queda demostrat una vegada més que només és una altra mostra del debilitament cultural que pateix occident a causa d’un accés de civilització. El Cant de la Sibil·la també n’és un exemple que aflora de la nit dels temps. Anselm Turmeda també n’és un altre exemple i hi cal reflexionar. La pau i germanor de la interculturalitat és una fal·làcia actual, com és una falsedat històrica que en determinats períodes de l’edat mitjana diverses cultures convivien pacíficament a la península. Convivien, si, però amb violència. D’aquí que el trasbals cultural fos tant gran i enriquís a tot Europa a finals de l’època medieval i primer renaixement. La violència és l’aliment de la por, i la por sempre ha estat el millor motor de la ment humana. L’ humanisme verdader és plenament conscient de les debilitats humanes, però l’ humanisme mal interpretat a consciència, que impera en l’ideari col·lectiu del dia d’avui, inventor dels drets de l’home i les igualtats ha tergiversat l’essència de l’home, la seva recerca individual i sobretot la seva relació amb els altres. El procés d’individuació ha quedat sotmès a una sociavilització frenètica neutralitzant l’home com a individu social, convertint-lo en una massa igualitària i amorfa on la seguretat i els drets es consideren inqüestionables. Però la vida real és una altra cosa, la seguretat i els drets antigament es guanyaven. La violència ha forjat els nostres països i la nostra cultura, ara la volem radicar de les nostres vides, i poca gent veu que és un error fins  que altres cultures colpegen el que considerem intocable, i després veiem la fragilitat del sistema. Accions que massa sovint es veuen en aquests últims anys, però transcorreguts uns dies tot torna a la normalitat i occident torna a dormir en la seva bombolla.

El cas d’Anselm Turmeda ens mostra aquesta fragilitat cultural en la biografia d’una sola persona. Digne de ser meditada, la seva vida continua sent un misteri. De fet, encara no sabem del cert si es deia Anselm o Antelm. El que tenim clar és que va néixer a Palma de Mallorca el 1355, fill de comerciants, els seus pares aconseguiren que estudiés, i de ben jove mostrà grans dots intel·lectuals. Entrà de novici a l’ordre franciscana on s’ordenà el 1375 als vint anys, quatre anys més tard s’ordenà diaca i el 1380 sacerdot. Als vint i cinc anys tenia una vida religiosa prometedora, fins hi tot anà a estudiar a la universitat de Bolonya i fer alguns viatges per Europa, però en una estada a Sicília decidí que volia conèixer Àfrica i viatjà a Tunis, on s’interessà profundament i mostrà grans inquietuds per la cultura islàmica. Inicialment com una labor missionera, però no sabem que va canviar. Per raons sentimentals, o com s’ha volgut veure en alguna de les seves obres, per decepció de la fe Cristiana, sigui per greuges o injuries patides pels seus, profundament ressentit contra la civilització occidental del seu temps, decidí convertir-se al Islam i fer-se apostata de l’Església.  

Presentació Biogràfica d’Anselm Turmeda

Es casà amb una dona de Tunis i concaguí un bon lloc a la Cort com a ambaixador i traductor. La seva labor literària experimentar una notable puixança dins el mont musulmà al compondre el llibre nomenat: “Obsequi de l’home il·lustrat per atacar els partidaris de la creu”, llibre que veié la llum el 1420 escrit en àrab. Turmeda adoptà el nom de Abd-al·lah al-Tarjuman com a escriptor musulmà i escriví moltes altres obres literàries amb fonaments religiosos, d’astronomia i fins i tot profecies. Un llibre que tot i ser traduït a la península, passà a l’Índex de la Inquisició, era l’ anomenat:  “La Disputa de l’Ase” de 1417, molt crític amb la societat que el va veure néixer. I per últim un llibre d’amonestacions, conegut com a “Fra Anselm”, obra que no se sap del cert si fou escrit per ell, ja que defensa ferventment la religió cristiana, i ell morí a Tunis professant l’ Islam, on encara en el dia d’avui és valorat com un “Santón” pels musulmans, havent renegat de la fe cristiana. Aquest fet, juntament amb els diversos intents de l’Església i la Corona perquè tornés a Mallorca, prometent-l’hi l’ indult, fan pensar que aquesta obra podria ser apòcrifa, escrita per sanejar i redimir la figura de Fra Anselm. Però tant una possibilitat com l’altre només posen de manifest la hipocresia de la societat que el va veure néixer. Ara bé, què l’hi oferí l’ Islam que el fes renegar de la seva pàtria i de les seves creences? O bé, què el decepcionà tant de la seva cultura que l’empenyé a abraçar-ne una altra?. Crec que hi ha múltiples respostes i cap de certa. L’única veritat és que les civilitzacions més avançades cultural i tecnològicament són en les que s’hi aprecia un més alt grau d’insatisfacció, frustració i descontentament. Possiblement sigui perquè les necessitats bàsiques ja es tenen cobertes, però un dels motius principals és l’error que experimenten molts individus de buscar la realització personal en el medi que els envolta quan la recerca ha d’anar cap a un mateix. Turmeda és un clar exemple de realització per mitjà de la vida social, personalment prefereixo els que es realitzen a l’inversa. Però com a mínim fou amo del seu destí i apostà renegant de la seva cultura, i el més important amb coherència. Virtut del tot inexistent en els homes d’estat del dia d’avui. La violència mai havia estat tant estesa com ara, es clar que mai hi havia hagut tanta gent al món ni tants mitjans per fer maldat. La descripció del judici, de la Sibil·la, mai  havia estat tant entre nosaltres. 

Cant de la Sibil·la amb la lletra en català del segle XVIII publicada a Cervera per Manuel Ibarra

Bonica xilografia de caire popular de Jesús infant, típic gravat al boix català que embelleix el text.