lunes, 22 de abril de 2019

“Los Condes de Barcelona Vindicados” de Pròsper de Bofarull, 1836. Un llinda en la historia de Catalunya.




L’obra de Pròsper de Bofarull (Reus 1777 – Barcelona 1859) titulada:  Los Condes de Barcelona Vindicados, impresa a Barcelona el 1836, marca un abans i un després en la historiografia de la història de Catalunya. Diguem-ne que és com el pas entre la prehistòria i la història, una fita que separa el relat llegendari d’una nova manera de fer ciència amb les bases documentals dels arxius.
 
Bofarull és un prohom de la cultura catalana moderna, no obstant això, continua sent desconegut. És ell qui posà els fonaments històrics en que es basà la Renaixença de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Fou un de tants il·lustrats que sembrà una llavor que no germinà fins el cap d’un segle, i no obstant això, encara no és prou forta com per arribar a tothom mostrant les evidències culturals, lingüístiques i històriques d’un poble; que viu constantment amenaçat, envaït i menystingut.
Pròsper de Bofarull nasqué a Reus en el si d’una família noble, rebé una educació exquisida, i entrà a estudiar filosofia i lleis a la Universitat de Cervera. Continuà els seus estudis a la Universitat d’Osca on obtingué el doctorat en Dret. El 1799 es traslladà a Madrid, on aconseguí el càrrec d’Abogado de los RealesConsejosi el 1802 esdevé advocat de la Real Chancilleria de Valladolid. En iniciar-se la guerra de la Independència s’estableix a Cadis, lluny de la capital, on coneix a la seva esposa, i hi treballa uns anys. Acabada la guerra, es torna a instal·lar a Madrid, on el 1814 és nombrat arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aleshores, càrrec més honorífic que real. I quatre anys més tard, gràcies a la seva bona tasca en aquesta institució el nomenen director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (A.C.A.).

Amb motiu d’aquesta designació es trasllada a Barcelona i inicià la labor monumental d’ordenació, catalogació, estudi i complementació dels immensos fons de l’arxiu. Institució que s’havia mantingut inactiva durant segles, guardant la documentació de l’antic regne annexionat a Castella, i havia sigut víctima de la deixadesa i abandó de l’administració central. 

Portada de: "Los Condes de Barcelona Vindicados" de Pròsper de Bofarull, Barcelona el 1836


La seva tasca de documentació, catalogació i salvaguarda d’un arxiu històric d’aquestes característiques fou pionera a tota la península Ibèrica. Per altra banda també enriquí els fons de l’A.C.A. amb nombroses compres d’arxius particulars, tant de famílies nobles com els procedents de la desamortització de convents i monestirs. També hi annexionà l’arxiu existent en la Diputació de Barcelona, actual Generalitat, que contenia quatre armaris de lligalls de la Diputació del General ( que estrictament a dia d’avui hauria de ser l’arxiu històric de la Generalitat, i en canvi ara formen part de l’A.C.A. que per atzars de la història pertany al “Ministerio de Cultura”). Bofarull també es preocupà perquè l’arxiu tingués una nova seu, i fou ell qui aconseguí instal·lar-lo en el Palau del Lloctinent, entre la plaça del Rei i la Catedral. Edifici monumental i emblemàtic que actualment encara ostenta el nom de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i que no té punt de comparació, arquitectònicament parlant, amb la nova edificació construïda recentment a l’avinguda de Marina, just davant d’una gasolinera. (Faig èmfasi en aquest punt perquè les flames ho devoren tot, aquesta setmana ho hem vist amb Notre-Dame, i hi poden haver interessos pel mig).

Entre 1824 i 1840 Pròsper de Bofarull tingué els seus anys més prolífics com a director de l’arxiu, sobretot amb la dinamització i divulgació històrica de la institució per mitjà de publicacions. La seva obra cabdal, (al marge de la Colección de documentosinéditos del Archivo  General de la Corona de Aragón (1847-1859) que consta de 42 volums, finalitzats pel seu fill). És l’obra avui presentada: Los Condes de Barcelona Vindicados y cronología y genealogia de los reyes de de España considerados como soberanosindependientes de su Marca títol complet i molt llarg per una obra que es va publicar per  primera vegada a Barcelona el 1836. Aquesta aportà la primera visió revisada i, per l’època, científica, de la història de Catalunya des dels seus orígens. Tal com ell mateix exposa, es basa en l’encadenament cronològic dels comtes i reis sobirans de Catalunya segons ja havien exposat els cronistes anteriors a ell, com Pujades, Zurita, Melo, Montcada, Florez, Capmany, Villanueva i d’altres, però ell completa i reordena els fets exposats amb la documentació existent a l’arxiu. I sobretot, purga els relats fantàstics, llegendaris i mitològics dels llibres d’història.

Dels autors esmentats, d’alguns, ja n’he realitzat entrades en aquest blog, dels restants espero treure temps d’on sigui per poder-les fer algun dia, ja que les seves obres al marge de l’interès historiogràfic, bibliogràficament també tenen molt d’interès. 

L’obra presentada avui, Los Condes de Barcelona Vindicados, ha estat publicada diverses vegades, i fragments del seu contingut, han vist la llum com a obres independents. L’exemplar presentat correspon a la primera edició de 1836, amb els gravats originals de factura clarament romàntica i idealitzada. Així com una enquadernació en pasta espanyola d’època amb ferros daurats i tegells de la mateixa estètica. Aquesta visió romàntica del contingut i el continent de l’obra l’ha fet ser molt criticada posteriorment, no obstant això, el rerefons i la manera de fer història d’aquesta obra, en el seu dia, perfeccionà notablement el camp d’estudi, convertint-la amb una referència cabdal per la historiografia de casa nostra. Evidentment, avui ha quedat obsoleta, però jo em pregunto si els historiadors d’avui que tant la menyspreen i emfatitzen els errors i mancances, no haurien de valorar les virtuts, innovacions i veritats històriques que en el seu moment suposà. Ja que d’aquí a quasi dos-cents anys, quan es revisi el que s’escriu ara, espero que siguin més benvolents, perquè el que s’aporta de nou respecte el que ja hi ha és molt poc, en canvi Pròsper de Bofarull, el que deixà respecte el que trobà fou una tasca monumental.  

Enquadernació romàntica de Los Condes de Barcelona Vindicados 1836

Visió romàntica i idealitzada de Guifré el Pilós en l’obra de Bofarull