L’obra de Pròsper de Bofarull (Reus
1777 – Barcelona 1859) titulada: Los Condes de Barcelona Vindicados,
impresa a Barcelona el 1836, marca un abans i un després en la historiografia
de la història de Catalunya. Diguem-ne que és com el pas entre la prehistòria i
la història, una fita que separa el relat llegendari d’una nova manera de fer
ciència amb les bases documentals dels arxius.
Bofarull és un prohom de la cultura
catalana moderna, no obstant això, continua sent desconegut. És ell qui posà
els fonaments històrics en que es basà la Renaixença de Catalunya durant la
segona meitat del segle XIX. Fou un de tants il·lustrats que sembrà una llavor
que no germinà fins el cap d’un segle, i no obstant això, encara no és prou
forta com per arribar a tothom mostrant les evidències culturals, lingüístiques
i històriques d’un poble; que viu constantment amenaçat, envaït i menystingut.
Pròsper de Bofarull nasqué a Reus en
el si d’una família noble, rebé una educació exquisida, i entrà a estudiar
filosofia i lleis a la Universitat de Cervera. Continuà els seus estudis a la
Universitat d’Osca on obtingué el doctorat en Dret. El 1799 es traslladà a Madrid,
on aconseguí el càrrec d’Abogado de los
RealesConsejosi el 1802 esdevé advocat de la Real Chancilleria de Valladolid. En iniciar-se la guerra de la
Independència s’estableix a Cadis, lluny de la capital, on coneix a la seva
esposa, i hi treballa uns anys. Acabada la guerra, es torna a instal·lar a
Madrid, on el 1814 és nombrat arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aleshores,
càrrec més honorífic que real. I quatre anys més tard, gràcies a la seva bona
tasca en aquesta institució el nomenen director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
(A.C.A.).
Amb motiu d’aquesta designació es
trasllada a Barcelona i inicià la labor monumental d’ordenació, catalogació,
estudi i complementació dels immensos fons de l’arxiu. Institució que s’havia
mantingut inactiva durant segles, guardant la documentació de l’antic regne
annexionat a Castella, i havia sigut víctima de la deixadesa i abandó de
l’administració central.
 |
| Portada de: "Los Condes de Barcelona Vindicados" de Pròsper de Bofarull, Barcelona el 1836 |
La seva tasca de documentació,
catalogació i salvaguarda d’un arxiu històric d’aquestes característiques fou
pionera a tota la península Ibèrica. Per altra banda també enriquí els fons de
l’A.C.A. amb nombroses compres d’arxius particulars, tant de famílies nobles
com els procedents de la desamortització de convents i monestirs. També hi
annexionà l’arxiu existent en la Diputació de Barcelona, actual Generalitat,
que contenia quatre armaris de lligalls de la Diputació del General ( que
estrictament a dia d’avui hauria de ser l’arxiu històric de la Generalitat, i
en canvi ara formen part de l’A.C.A. que per atzars de la història pertany al
“Ministerio de Cultura”). Bofarull també es preocupà perquè l’arxiu tingués una
nova seu, i fou ell qui aconseguí instal·lar-lo en el Palau del Lloctinent,
entre la plaça del Rei i la Catedral. Edifici monumental i emblemàtic que
actualment encara ostenta el nom de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i que no té
punt de comparació, arquitectònicament parlant, amb la nova edificació
construïda recentment a l’avinguda de Marina, just davant d’una gasolinera.
(Faig èmfasi en aquest punt perquè les flames ho devoren tot, aquesta setmana
ho hem vist amb Notre-Dame, i hi poden haver interessos pel mig).
Entre 1824 i 1840 Pròsper de Bofarull
tingué els seus anys més prolífics com a director de l’arxiu, sobretot amb la
dinamització i divulgació històrica de la institució per mitjà de publicacions.
La seva obra cabdal, (al marge de la Colección
de documentosinéditos del Archivo
General de la Corona de Aragón (1847-1859) que consta de 42 volums,
finalitzats pel seu fill). És l’obra avui presentada: Los Condes de Barcelona Vindicados y cronología y genealogia de los
reyes de de España considerados como soberanosindependientes de su Marca
títol complet i molt llarg per una obra que es va publicar per primera vegada a Barcelona el 1836. Aquesta
aportà la primera visió revisada i, per l’època, científica, de la història de
Catalunya des dels seus orígens. Tal com ell mateix exposa, es basa en
l’encadenament cronològic dels comtes i reis sobirans de Catalunya segons ja
havien exposat els cronistes anteriors a ell, com Pujades, Zurita, Melo,
Montcada, Florez, Capmany, Villanueva i d’altres, però ell completa i reordena
els fets exposats amb la documentació existent a l’arxiu. I sobretot, purga els
relats fantàstics, llegendaris i mitològics dels llibres d’història.
Dels autors esmentats, d’alguns, ja
n’he realitzat entrades en aquest blog, dels restants espero treure temps d’on
sigui per poder-les fer algun dia, ja que les seves obres al marge de l’interès
historiogràfic, bibliogràficament també tenen molt d’interès.
L’obra presentada avui, Los Condes de Barcelona Vindicados, ha
estat publicada diverses vegades, i fragments del seu contingut, han vist la
llum com a obres independents. L’exemplar presentat correspon a la primera
edició de 1836, amb els gravats originals de factura clarament romàntica i
idealitzada. Així com una enquadernació en pasta espanyola d’època amb ferros
daurats i tegells de la mateixa estètica. Aquesta visió romàntica del contingut
i el continent de l’obra l’ha fet ser molt criticada posteriorment, no obstant
això, el rerefons i la manera de fer història d’aquesta obra, en el seu dia,
perfeccionà notablement el camp d’estudi, convertint-la amb una referència
cabdal per la historiografia de casa nostra. Evidentment, avui ha quedat
obsoleta, però jo em pregunto si els historiadors d’avui que tant la menyspreen
i emfatitzen els errors i mancances, no haurien de valorar les virtuts,
innovacions i veritats històriques que en el seu moment suposà. Ja que d’aquí a
quasi dos-cents anys, quan es revisi el que s’escriu ara, espero que siguin més
benvolents, perquè el que s’aporta de nou respecte el que ja hi ha és molt poc,
en canvi Pròsper de Bofarull, el que deixà respecte el que trobà fou una tasca
monumental.
 |
|
Enquadernació romàntica de Los Condes
de Barcelona Vindicados 1836
|
 |
|
Visió romàntica i idealitzada de Guifré el
Pilós en l’obra de Bofarull
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario