La fama esvaïda de la Consolació de la Filosofia. Editada pels Aguiló

Avui, el refugi espiritual que es pot trobar en els llibres passa pels manuals d’auto ajuda, tractats psicològics i llibres que s’anomenen de filosofia escrits per poc més que periodistes. Els verdaders filòsofs ja fa anys que es varen extingir, ara queden individus que pretenen vendre els seus escrits com a filosofia, però disten molt de ser-ho. Però tal vegada és comprensible, ja que la gent no busca el consol en els pensaments i menys en els llibres. Avui les paraules dels savis d’altres temps són substituïdes per la diarrea verbal d’un ruc contemporani, a qui es paga perquè t’escolti i després deixi anar alguna frase bonica més o menys tranquil·litzadora per deixar el camí planer per una pròxima sessió. Antigament els problemes de l’anima a les plebs intel·lectuals els hi apadassava l’església, i els més capaços buscaven la solució en problemes similars patits per gent dotada en altres temps, fets relatats en els llibres. 

     Avui després d’un prolongat silenci, imperatiu de la vida, trobo molt oportú parlar d’una obra que m’ha acompanyat aquestes últimes setmanes, la “Consolació de Philosophia” de Boeci. Presentant la primera edició impresa en català, però comencem pel principi: Aquest llibre, del que ja hem parlat en una altre entrada en una edició del segle disset francesa, gaudí de gran popularitat en tota l’època medieval i renaixement Català, però caigué en l’oblit després de l’ invenció de l’impremta, fet que la feu raríssima durant molts segles, només accessible en les seves edicions llatines. 

 

Portada de la primera edició de la Consolació de la Filosofia de Boeci en Català del 1873

La Consolació de la Filosofia fou escrita per Boeci l’any 524 de l’era cristiana, durant l’estada de l’autor a la presó, esperant el seu judici i execució per ordre de Teodoric el Gran. Sigui per passar el temps o per consolar-se de la injustícia del seu captiveri, Boeci va escriure aquest lliure concebent-lo com un diàleg entre la dama Filosofia, tota saviesa i coneixement, i ell mateix en el seu estat de desesperació. Durant tota l’època medieval s’ha volgut veure com un text quasi místic, profundament cristià, però la veritat és que és un llibre que no fa apologia de cap religió sinó del coneixement humà. Profundament platonista, sembrà els fonaments humanistes en l’edat mitjana que no germinaren fins el renaixement. Boeci hi estudia en profunditat conceptes com la felicitat, la realització personal i la plenitud per mitjà de l’ introspecció. Cercant la veritat a l’interior, fet insòlit tenint en compte que aquesta obra es considera l’última obra filosòfica de l’antiguitat clàssica i la primera medieval. Un llindar molt alt entre dues èpoques tant distants en el temps per nosaltres, però per la condició humana que tenim, aquesta obra continua sent de tota actualitat i ho seguirà sent mentre existeixin homes sobre la terra. D’aquí la meva sorpresa, que en l’actualitat un llibre en majúscules com aquest, no supleixi tots els manuals d’auto ajuda en una societat tant culta i neuròtica com la nostra. Suposo que deu ser perquè Boeci no cobraria drets d’autor.

Bromes a part, l’edició presentada avui crec que mereix un esment especial, la vaig trobar a Lisboa per atzar, quants llibres escrits en català es troben a l’estranger a un euro la peça, posats en cistelles al pas de la porta amb un rètol que posa: Llibres en altres idiomes.

Portada inicial del llibre manuscrit traduït al català el 1360

L’aventura del Boeci català és molt trista, tal com s’ha dit durant l’època medieval fou un llibre molt popular, copiat de manuscrit en manuscrit arribà a estar a totes les biblioteques importants del seu temps. En el pròleg de la present edició Angel Aguiló esmenta els exemplars trobats en inventaris de biblioteques, de monestirs, de catedrals i de col·leccions reials. Per exemple al monestir de Ripoll n’hi havia dos exemplars, a Cuixà un altre, a la biblioteca de Constança d’Anglesola el 1403 hi consten setze llibres, entre els quals dos exemplars de Boeci, fet molt insòlit. Un altre a la biblioteca del Condestable don Pere de Portugal, i el més important, en la biblioteca del Rei Martí l’Humà (1356-1410) també hi consten dos exemplars, un en llatí com tots els esmentats i un en català. Aquest fou traduït i comentat per Pere Saplana i Antoni Genebreda el 1360, dedicat al fill de Jaume III de Mallorca(1315-1349) Jaume IV (1336-1375) que estigué molt temps empresonat, d’aquí la dedicatòria del llibre més famós del món escrit en una presó. D’aquest exemplar del Rei Martí en Català n’existeixen copies manuscrites de l’època al monestir de Montserrat i a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, que fou la emprada per dur a la impremta l’edició avui presentada. 

Dic que la història és trista perquè amb tots els exemplars que hi havia a Catalunya de la Consolació de la Filosofia de Boeci en l’època medieval, que la primera versió catalana impresa sigui la de 1873 presentada avui, diu molt poc. Sorgí sota els hospicis de la família Aguiló, eminents bibliòfils i bibliògrafs, amb tenacitat aconseguiren que l’obra veiés la llum en la Biblioteca Catalana, en una edició molt acurada i limitada. Per tant la Consolació fou impresa per primera vegada cinc cents tretze anys després de que fos traduïda al Català. Modernament han sortit moltes altres edicions catalanes, fins i tot millorades en contingut i ortografia però no en la seva edició. El lema dels Aguiló segueix viu encara, perquè molts pocs el posen en pràctica, Boeci predicà el mateix.

“REMEMBRA AL PASSAT, ORDONA LO PRESENT, PROVEHEIX AL ESDEVENIDOR.” 

Monograma amb els lema del Aguiló

Inici del pròleg, tot el llibre és escrit amb un català d’abans  de la normalització