Dos opuscles gironins

M'ha semblat encertat començar explicant una anècdota trista però interessant a l'hora. Malgrat que ja fa dies que hem deixat enrere l'11 de setembre, aquesta és una data significativa per a la història del nostre país. Proposo retre un petit homentage a Carles Rahola.
 

Fa anys, molts anys, en una llibreria de vell del final del carrer de la Força, a Girona, vaig veure dos títols en un parell d'opuscles, l'un posava: "L'amor al Llibre i els grans amics del Llibre" i l'altre "La pena de mort a Girons", que em cridaren l'atenció. Òbviament, en una ment adolescent com era la meva en aquella època, m'impressionaren tots dos i al fullejar-los vaig veure que tots dos estaven dedicats per l'autor. Tenia pressa, ja que feia incursions a l'esmentada llibreria entre les classes de solfeig i piano al vell conservatori de les Voltes de'n Rosés, i només disposava de mitja hora, però vaig iniciar el regateig; no tenia ni idea de qui era l'autor, però malgrat que estaven marcats a dues-centes pessetes cada un, al ser jove i fer cara de llàstima, me'ls deixaren per tres-centes tots dos. La meva victòria fou que el llibreter no s'adonà que estaven autografiats. Gràcies a aquells opuscles vaig descobrir qui era Carles Rahola, vaig haver de recórrer a l'Enciclopèdia catalana, i al constatar que aquella autor hi sortia vaig deduir que era un personatge important, molt important per Catalunya. Beneïda ignorància!
 

Passats els anys, des del punt de vista del bibliòfil, l'opuscle de "L'amor al llibre" no té més interès que la pròpia edició: és imprès l'any 1928 als tallers de la Casa de Misericòrdia, a l'hospici de Girona, i la seva tirada fou reduïda. Però en l'índex trobem temes molt diversos. És un document interessant des del punt de vista pedagògic i social, respon a l'afany d'aquella època a divulgar biblioteques, a fer proliferar més escoles i a les bones tendències educactives que tingueren lloc durant la  II República. El capítol més atraient per al bibliòfil, però, és el que es titula "Les víctimes dels llibres", on en quatre pàgines repassa personatges de la història (a saber d'on ho va treure!) que varen morir a causa dels llibres.

 

Parlant de la mort: l'altre opiscle "La pena de mort a Girona" és un estudi, aquest sí, exhaustiu i ben documentat dels processos, confraries de suport als condemnats i les condemenes amb execució pública que s'esdevingueren a Girona durant els segles XVIII i XIX. El més paradoxal del cas és que l'opuscle fou imprès a la mateixa tipografia que l'anterior, l'any 1934, i el 15 de març de 1939 afusellaren Carles Rahola a la mateixa ciutat. L'historiador és víctima del seu propi objecte d'estudi, sense dubte una de les pàgines més negres de la història de la nostra ciutat.