lunes, 31 de marzo de 2014

El Palladio de Pierre le Muet, l’influencia clàssica a França, via cap a casa nostra


El llibre presentat avui poc te a veure amb bibliofília catalana, es una traducció al francès  d’un tractat d’arquitectura italià. Un Palladio molt d’estar per casa... Però és una de les primeres traduccions que es feren d’aquests Quatre Llibres de la Arquitectura, que a la vegada tractà l’arquitectura clàssica a partir dels textos de Vitruvi. M’interessà aquest tractat de Pierre Le Muet de 1647, tot i que fou escrit el 1626, perquè es el resum dels quatre llibres de Palladio, amb un annex d’arquitectura francesa, amés es dona molta importància al que creu interessant i omet del tot els exemples construïts d’arquitectura clàssica que proposa Palladio, i fins i tot suprimeix capítols sencers de l’obra.  Però no per això deixà de conciderar-se una traducció. Eren els criteris de l’època que en el dia d’avui encara respectem.
 
Portada de l’obra, Palladio de Le Muet, Paris 1647

Aquest fet, i les notables diferències amb les edicions italianes, i les espanyoles de l’època em feren donar compte que resseguir les influències arquitectòniques en funció de la tractadistica editada en aquell moment, i les influències de les corrents comercials dels llibres influïren fortament en l’arquitectura clàssica o diguem-ne culta dels S. XVII i XVIII de tot Europa.

Com a exemple diré que Palladio fou traduït primer i molt més correctament en espanyol que en francès, cosa que ara ens podria estranyar, però en aquell moment Espanya encara no havia deixat de ser un focus cultural i econòmic de primer ordre, en canvi en català s’ha d’esperar a trobar alguna edició dels llibres de Palladio fins al S. XX.
 
ròleg de l’obra signat per Le Muet

Ara be, Catalunya es trobava en una encreuada cultural, i sempre ha tingut posats els ulls més cap al nord que cap al sud. Es pot demostrar que abans de la il·lustració, arribaren més tractats d’arquitectura a Catalunya des de França que no pas des de Castella. Un exemple d’això en seria l’origen tipològic de la masia anomenada canònica, sense cap mena de dubte un element persistent en tota la geografia catalana central i nord – oriental, que antigament des de Puig i Cadafalch s’habia vingut dient que la distribució en planta, amb sala central, era una tipologia heretada de la domus romana; però ara podem afirmar que es mentida. Afirmació demostrada perquè cap masia d’origen medieval conserva aquesta tipologia, en canvi a partir de mitjans del S. XVII i sobretot durant tot el XVIII es una invariable. Dons be, resulta que devem aqueta tipologia a la tradició romana, re-interpretada al renaixement i mal traduïda o interpretada a la seva manera pels francesos,  que com no, exportaren els seus llibres més enllà de les seves fronteres, i a Catalunya se’ls varen creure .

Per tant un simple llibre com aquest tractat de Palladio de Le Muet pot influir en l’arquitectura construïda durant dos cents anys després de la seva publicació en un país en el qual només hi fou comercialitzat. Això també era una globalització cultural, ja que la majoria de tractats francesos que seguiren al presentat, conservaren certes modificacions i invencions introduïdes per Le Muet.

Exemples de làmines dels ordres Jònic i Compost

Exemples de propostes creades per Le Muet i no per Palladio
 
           Pierre Le Muet  nasqué a Dijon el 1591, i morí a París el 1669. El 1616 fou nombrat arquitecte del Rei per la reina regent, i feu algunes construccions notables a París, però les seves obres de més prestigi i que l’hi han assegurat un lloc en la posterioritat han estat la traducció del Palladio que presentem i una altra traducció de Vignole de 1632. La veritat es que a França és considerat com un arquitecte a estudiar del S. XVII però només com a tractadista, això ha fet que no transcendís de les seves fronteres. En canvi, crec que és més important per altres països on a falta de tractats compraven els francesos pel motiu que fos, i les interpretacions i aportacions que feu el traductor han marcat escola.
Poso algunes imatges, ja que més de dues-centes pàgines que te el volum, cada una conté un gravat, però el interès del llibre està en el poc text que conté l’obra. Adjunto el pròleg sencer i la portada per qui l’interessi tenir més dades sobre el volum en qüestió. Es una edició molt acurada i d’un gaudir visual constant, amés, la lletra emprada encara no era l’alvina o qualsevol altre estàndard, amb caixa a cada pàgina i un sense fi d’informació especifica pels arquitectes i mestres d’obres que utilitzaven l’obra com a guia dels edificis a realitzar.
 

Elements arquitectònics típicament francesos com la mansarda son introduïts al llibre de Palladio
 
 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario