El Jardí de María plantat en el Principat de Catalunya, de Narcís Camós 1772.

Poques obres escrites al segle XVII contemplen una unitat geogràfica de Catalunya com la que avui presentem: El “Jardin de María plantado en el Principado de Cataluña” és un volum del qual s’ha parlat molt; alguns l’han volgut veure una expressió de fe popular, per tant un llibre eminentment religiós. D’altres l’han vist una peregrinació per les terres catalanes buscant i resseguint tots els santuaris marians i esglésies dedicades a la Mare de Déu, fent-ne un exhaustiu inventari, descripció històrica, arquitectònica i artística a més de devocional. Un compendi únic a Europa. Per mi, a més de tot això, i un gran document històric, ha estat una experiència de recerca personal. Trepitjar els llocs descrits, pujar muntanyes, veure els paisatges i visitar les construccions històriques que s’hi descriuen, ha estat d’un enriquiment personal considerable, tot per un llibre. 

El primer exemplar que vaig tenir era de l’editorial Orbis de 1949, un gran i luxós volum publicat a Barcelona amb pròleg d’Eduard Junyent que és relativament preuat pels amants del llibre il·lustrat del segle XX. Però ben aviat vaig descobrir que existia una edició impresa a Girona per Joseph Bró el 1772 i no vaig parar fins a aconseguir-la. Fou un periple de set anys, quan el trobava a la venda era massa car i quan aconseguia la suma, ja s’havia venut. Aquest exemplar, fa quatre o cinc anys el vaig localitzar a l’antiga llibreria dels Àngels de Santa Coloma de Queralt, una altra llibreria originària de Barcelona que es traslladà a Santa Coloma i finalment ja ha tancat les portes. Estem vivint l’agonia de les llibreries, en una societat cada vegada amb més coneixements i a la vegada més ignorant, on llegir s’està convertint en un esport de masses patològic per uns i en una epidèmia a combatre perls altres, els proveïdors de llibres tanquen. La viabilitat del sector és impossible, i paradoxalment mai s’havien publicat tants llibres com ara, però la majoria no valen res en tots els conceptes. Un bé de consum per llençar-lo un cop usat, no un objecte preuat de consulta. Crec que cal reflexionar molt sobre el tema. Tornant al llibre en qüestió, gràcies a Internet el vaig tornar a localitzar a Tarragona ciutat i allà el vaig anar a buscar. A dia d’avui descansa acompanyat entre les millors impressions gironines del segle XVII i XVIII, entre les Constitucions Sinodals de Hieronymi Palol de 1691 i el “Resumen Historial de las grandezas de Gerona” de Roig i Jalpi de 1678, dels quals si podem ja en parlarem més endavant.

Portada del “Jardin de María plantado en el principado de Catalunya” de Narcís Camós, Girona 1772.

Però, qui era Narcís Camós? De la seva vida en sabem poques coses, la data del seu naixement el 1621 a Girona, en una família acomodada d’adroguers, i suposem que al no ser l’hereu, entrà de novici a l’ordre dels dominics de la mateixa ciutat, residint al convent de l’Anunciació de Girona, Sant Domènec, actualment facultat de lletres de la UDG. Més tard, gràcies a la publicació d’aquesta obra, despuntà entre els monjos i ascendí aconseguint el càrrec de sagristà major i mestre de novicis al convent de Santa Caterina Màrtir de Barcelona, desaparegut, on va morir el 1664 als 43 anys. Per tant, sense cap mena de dubte, els anys que Narcís Camós va estar realitzant el seu periple per tot el principat recollint dades per elaborar aquesta obra, entre el 1651 i el 1653, foren els anys de més càrrega vital i experiències fora del claustre de l’autor, qui lluny de la clausura monàstica, recorregué no menys que 1028 santuaris i esglésies arreu del principat dedicades a Maria. 

Cal recordar que eren anys previs al Tractat dels Pirineus, per tant en el seu recull hi apareix el bisbat d’Elna i totes les esglésies i santuaris de devoció mariana de la Catalunya Nord. A més foren anys molt turbulents a causa de la guerra dels Segadors amb Castella. Per tant, imaginar-se un monjo dominic amb el seu ajudant i un burro viatjant durant tres anys per tot el principat recollint dades històriques i sojornant als santuaris per fer-ne una descripció més o menys detallada, no deixa indiferent.

Xilografia de la Verge Maria que il·lustra l’edició gironina del jardí de 1772

L’esforç fou recompensat, l’obra gaudí d’un cert prestigi entre els erudits de l’època. També hi ha un parell d’altres obres menors que s’atribueixen a Narcís Camós, però no s’ha pogut demostrar la seva autoria, per tant, a ciència certa Camós només va escriure aquest llibre i ha aconseguit que avui encara en parlem. Es va avançar cent anys als primers viatgers de la Península com Antonio Ponz o Villanueva, i salvant les distàncies podríem dir que Camós, en ple segle XVII fou un pioner de la il·lustració. L’obra fa cas a la fe, però l’autor també hi aporta unes descripcions i dissertacions del tot personals, amb una percepció estètica pròpia molt respectuosa amb el passat, gens freqüent en la seva època. Pel que fa a la documentació històrica, indagà als arxius de cada santuari i església de manera força objectiva, tot i que també recollí relats d’un regust molt fantasiós i popular a cada un dels 1028 indrets que visità, així sorgí aquesta magna obra, equiparable només a treballs de camp semblants duts a terme massivament al segle XX. 

No podem acabar sense mencionar la verdadera primera edició del “Jardin de María plantado en el Principado de Cataluña”, la princeps es publicà a Barcelona el 1657 per Jaume Plantada. L’obra fou una verdadera revelació per la societat de l’època, posava dimensió geogràfica a la fe, i consolidava una idea de territori en un moment de decadència de les institucions polítiques. Però a la primera edició no se li donà la importància que mereixia, de fet, no n’apareix cap segona fins el 1772 a Girona, ja en plena il·lustració. Els més de cent anys que les separen són anys tèrbols per la història de Catalunya, i no tenia sentit deixar publicar una obra que amb la religió feia política territorial. Per aquest motiu cal esperar fins el regnat de Carles III, en què les arts i la indústria catalanes tornen a renéixer, perquè la segona edició pogués veure la llum.  Llavors es pogueren tornar a publicar obres que realcessin alguns aspectes de la història i la unitat cultural de Catalunya. 

Portada de l’edició de 1949 del Jardí de Maria, amb la Verge de Montserrat d’un gravat antic.

Índex de santuaris marians a la diòcesi de Girona del exemplar de 1772

Enquadernació col·locada a principis del S. XX a l’exemplar de 1772