La primera història de Catalunya: “Los anales de la Corona de Aragón” de Jerónimo Zurita 1585

En un moment com l’actual en que es posen en dubte els sentiments d’un poble i la seva nacionalitat, semblaria oportú que es busqui la veritat en els llibres d’història, però fa temps que m’he adonat que els mitjans de comunicació, manipuladors de l’opinió pública al servei dels interessos polítics, no només diuen mentides constantment, sinó que amés han falsejat sistemàticament la història oficial. Aquest fet no és recent, de fet sempre s’ha dit que la història l’escriuen els vencedors, i no hi ha repressió més forta que negar a un poble la veritat sobre el seu passat.

Avui dia però, amb excés d’informació i amb els mitjans perquè tothom digui la seva, ens trobem davant una majoria completament desinformada amb uns sentiments cap a un costat o un altre que aferren a l’individu a una creença de masses, sense haver analitzat personalment i detingudament amb la profunditat que exigeix la qüestió el perquè d’haver d’elegir un bàndol. Personalment no m’agrada pronunciar-me, considero que en la majoria de qüestions no tinc prous premisses per arribar a una conclusió, però en el cas que avui s’exposarà, puc afirmar que porto tota la vida estudiant l’historia del nostre país i estic més que tip de sentir mentides per tots dos costats. Tothom utilitza el relat del passat segons l’hi convé, la majoria de vegades agafant relats fragmentaris descontextualitzats. Avui posarem el nostre granet de sorra per desmuntar aquesta falsa llegenda tant utilitzada pels espanyols com pels catalans. 

Parlarem de Jerónimo Zurita, un personatge que com ja es desprèn del nom no era català, però tampoc era espanyol, era aragonès. Curiosament el primer cronista i historiador de Catalunya, autor dels famosos Anals de la Corona d’Aragó, immensos volums que són considerats com la primera crònica o història moderna de la península, amb un mètode historiogràfic innovador i rigorós en la seva època. Aquests volums recullen l’historia de la Corona d’Aragó amb els primers reis de Navarra i Comptes de Catalunya, fins al regnat de Ferran II. Foren escrits molt abans que s’escrigués cap història d’Espanya, quan en prou feines aquest concepte existia, i molt anteriors a la primera història de Castella, que sorgí com a gest imitatiu dels Anals, però curiosament aquesta història d’Aragó i Catalunya fou escrita en Castellà. Aquest fet podria ser degut a facilitar l’enteniment a la resta de la península però: ¡Quanta ironia! Han passat cinc segles i encara ningú ho ha volgut entendre. 

Portades del primer i segon volums dels “Anales de la Corona de Aragón” de Jerónimo Zurita impresos a Zaragoza el 1585, el gravat és signat per Diego l’any 1548 amb les xilografies heràldiques dels territoris que formaven la corona i l’escut barrat al mig.  

Zurita va néixer a Zaragoza el 1512, va estudiar llatí i grec a Alcalá de Henares amb la conseqüent formació humanística de l’incipient renaixement peninsular, amés dominava perfectament bé el francès, l’italià, el portuguès i el català. Gràcies a la posició del seu pare a la Cort, era el metge particular de Farran el Catòlic i posteriorment del Emperador Carles, Jerónimo Zurita aconseguí un lloc de funcionari com a magistrat a Barbastro, posteriorment ascendí a Batlle de Huesca i al 1537 fou nomenat assistent i secretari de l’arquebisbe de Toledo, inquisidor general i conseller d’estat Juan Tavera. Però Zurita feu el sal a la seva carrera política quant al 1548 el rei Felip II el nomenà secretari seu i cronista del regne d’Aragó, clarament diferenciat de Castella en aquella època. Aquest fet obrí totes les portes i arxius a Zurita que decidí començar un relat històric sobre el regne del qual procedia a manera d’homenatge al sobirà. Un cop iniciada la labor de recollida de dades en arxius, s’adonà que l’empresa que s’havia proposat era molt gran, i que la poca disponibilitat de temps que tenia a causa de les qüestions d’estat no l’hi permetrien materialitzar els seus propòsits, a aquests efectes sol·licità al Rei la renúncia a tots els seus càrrecs per disposar de temps per escriure l’historia de la Corona d’Aragó. L’hi fou concedit, tornà a Zaragoza ja amb la feina avançada i dedicà trenta anys de la seva vida a investigar i escriure aquesta obra: La primera d’un reialme peninsular. 

Cal entendre la retirada de la vida pública de Zurita com una renuncia molt important, però per un fi que ell ja aleshores veié infinitament més productiu i justificat, de fet per això avui se’l recorda, si s’agüés dedicat a la política poc en parlarien els llibres d’ell, en canvi elegí escriure el primer imprès de la nostra història. Òbviament fou una obra molt criticada des de la seva sortida d’impremta ja en temps de Felip II, Castella no digerí l’historia , el funcionament de les institucions Catalanes, ni el domini comercial i militar que Aragó tingué sobre els mars. Ja recent publicada la titllaren de partidista i fantasiosa, quan en el dia d’avui la comunitat internacional la te valorada com una de les obres històriques amb més rigor documental, ja que Zurita no tenia precedents i obtingué la informació dels documents originals conservats en els arxius per refer la trama. Això ha fet que la lectura no sigui gaire amena, però ell intentà seguir el camí traçat per Heròdot no afegint llegendes ni mites al seu relat, només el que les fonts documentals deixaven veure amb certesa i ometre els vuits.

L’edició presentada avui correspon a la impresa a Zaragoza per Simon Portonarijs l’any 1585 en foli major de més de nou-centes pàgines cada volum, en molt bon estat donada la seva edat i un volum conserva un full de manuscrit gòtic utilitzat per relligar el llom. Tot un goig poder llegir l’historia del nostre poble encara sense petjades de la censura política en un escrit on encara no hi havia perjudicis ni distincions entre els regnes que conformen l’aglomerat de la Península Ibérica. Quanta feina encara cal fer... No per obtenir reconeixements dels altres sinó perquè tots reconeguem als altres. Això només es podrà aconseguir enriquint els coneixements personals de cada individu, no intentant pujar el nivell d’una cultura homogènia. Cada individu s’ha d’identificar amb una cultura, i espero que cada u trií la del seu país, però el verdaderament important es pujar el nivell dels coneixements de cada individu, fomentant la pròpia consciència de pensament i accions coherents amb el medi que els ha tocat viure.  Això es el que hem d’aprendre de l’historia, aquesta ens ho ensenya amb un immens ventall d’errors i alguns pocs exemples de civilització. Aprendre de l’experiència dels altres és un do que poca gent té. 

Colofó de l’obra amb la data i el lloc d’impressió, Zaragoza per Simon Portonarijs o Portonarys el 1585

Lloms dels dos volums anteriors amb un pergamí gòtic manuscrit per relligar-los.

Presentació del pla general de l’obra de Jerónimo Zurita amb un gravat amb la llegenda: “Iucundi Acti Labores” el treball ha de ser un fet agradable, i un misteriós criptograma.