Pels que ens interessa l’historia de la
estètica, les idees sobre la bellesa i l’art en general, descobrir l’obra d’Esteban
de Arteaga sempre suposa un trasbals ideològic i emocional important. Fet
agreujat pel retard en que sempre arriba aquesta descoberta, i per la gran
ignorància que es manté a casa nostra vers el personatge i la seva obra
reconeguda mundialment.
Tota la península ha estat sempre fructífera
en homes de talent, però sembla que només es gaudeix enterrant-los, valorant el
que ve de més enllà de les fronteres,
quan en realitat hi ha més genis per metre quadrat a casa mateix que en la
majoria d’altres llocs. Una altre cosa és quina divulgació i reconeixement se’ls
dona, i com es valora la seva obra. Posaré un exemple sobre el que tractarem
avui: Durant tots els meus anys de facultat estudiant estètica i composició,
mai vaig sentir nombrar Arteaga, ni en el màster posterior sobre teoria i història,
on hi havia assignatures especifiques d’història de la estètica i la bellesa
tampoc. Això diu molt del pla d’estudis de les nostres universitats, també he
de dir a desgrat que les ànsies de multiculturalitat de la UPC feren que els
catedràtics que impartien aquestes assignatures fossin un italià i un argentí,
cosa que no ho justifica i mostra encara més el grau de letargia cultural a que
hem arribat.
Des d’aquestes pàgines i de manera
molt humil pretenc recuperar un xic la figura de Don Esteban de Arteaga, un
basc del segle XVIII que posà la ciència estètica a primer ordre mundial,
mostrant la primera edició d’una de les seves obres més importants: “Investigaciones Filosoficas sobre la Belleza
Ideal” publicada a Madrid per Antonio de Sancha el 1789.
 |
|
Portada de la primera edició del llibre:
Investigaciones Filosoficas sobre la
Belleza Ideal de Esteban de Arteaga imprès a Madrid per Sancha el 1789
|
Per acabar de mostrar com tracta
Espanya als seus homes de talent direm que Arteaga hagué d’estar exiliat tota
la vida, i que a causa del poc recolzament intelectual que tingué, i encara té
actualment la seva obra, és menys reconeguda a la península que no pas a la
resta d’Europa. En les universitats d’aquí estudiem el naixement de l’estètica
amb Baumgarten, Winckelmann, Kant i Edmund Burke en la segona meitat del segle
XVIII amb el naixement del Neoclassicisme, i en la resta d’Europa s’estudia amés
dels citats a un basc que en la mateixa època filosòficament ja s’avançà al
Romanticisme.
Esteban de Arteaga és basc d’origen,
però nasqué accidentalment a Moraleja de Coca, Segòvia, el 26 de desembre de
1747. Inicià els seus estudis en els Jesuïtes i al fer-se gran volgué entrar en
la Companyia, però ho va haver de deixar a causa de l’expulsió dels Jesuïtes d’Espanya.
S’exilià amb altres companys a Còrsega, dos anys després ja ordenat, va renunciar
a la Companyia de Jesús per poder tornar a Espanya, però no se l’hi permeté, visqué
desterrat fins ala seva mort. De Còrsega es traslladà a la universitat de Bolonya
on estudià filosofia, matemàtiques, ciències i teologia entre 1773 i 1778,
sentint-se molt atret pels pensaments empírics i sensualistes de l’època. Allà es
feu amic de Giovanni Battista Martini i Antonio Eximeno, amb qui compartí l’estudi
teòric de la música, investigant el teatre musical italià, publicant l’obra: “La Rivoluzioni del Teatro Musicale Italiano”
a Bolonya el 1783, obra que el feu famós a tot Europa i fou el primer
teoritzador sobre l’opera i l’obra d’art escènico - musicat total. Després es traslladà
a Venècia, on cultivà noves i influents amistats, i al final s’instal·là a Roma
el 1786 sota la protecció i mecenatge de José Nicolás de Azara, diplomàtic i
noble espanyol que aprecià el verdader talent d’Arteaga. En la etapa Romana
traduí i publicà l’obra completa d’Horaci i redactà el volum que avui es
presenta: “Investigaciones Filosoficas
sobre la Belleza Ideal” obra que el portà a la fama i reconeixement
mundial, ja que s’enfronta a aleshores innovadores idees sobre estètica del Neoclassicisme,
defensant que el poder de la raó no és absolut i que els gustos de cada època i
els sentiments modifiquen les percepcions estètiques. Punt de vista que en tot
el treball anticipa el que esdevindrà el Romanticisme. En el punt més àlgid de la seva carrera empren
un viatge a París, on el sorprengué la mort a l’edat de 52 anys el 30 d’octubre
de 1799.
Una vida d’estudi dedicada a l’art, l’estètica
i la música, que s’estroncà massa aviat sense haver vist satisfeta la seva ambició
de poder tornar a casa seva i rebre tant sols algun petit reconeixement,
incomparable amb els molts que havia rebut a l’estranger, però això mai va
arribar. La seva obra més important: “Investigaciones
Filosoficas sobre la Belleza Ideal” fou publicada a Madrid el 1789 per
intercessió de Nicolas de Azara, home influent a la Cort. Fou l’únic honor que
Arteaga rebé en vida provinent del seu país: un exemplar idèntic al aquí
presentat de la seva obra publicada en Espanyol. En canvi les seves idees han
fet fortuna en l’historia de l’estètica, el gust i l’historia de l’art. S’ha
materialitzat tot el que ell va pronosticar teòricament i val a dir que si els
estudiants d’art d’avui dia assimilessin els coneixements que ell transmet,
potser les arts agafarien un altre rumb més fructífer per la societat, ja que és
un consens el fet que en les últimes dècades la funció social de l’art s’ha desviat
dels seus fins. Segons ell, els coneixements, l’observació i l’anàlisi han de
ser previs a tot intent de creació artística, una basta cultura no només artística,
sinó també social , històrica i cultural, són les pedres amb que es pot
edificar. Sinó l’artista és un mutilat que vol construir una obra sense
materials de construcció. El Romanticisme és l’estil dels sentiments, però
aquests no neixen per generació espontània, els manllevem de la cultura de la
societat on vivim. Som conscient o inconscientment el que mengem, per tant val
la pena ser-ne conscients i saber gaudir d’un dels pocs plaers que depara la
vida: Captivar la Bellesa amb ulls crítics, ja que per contra del que volem
creure, no és un recurs renovable, i actualment sens ser-ne conscients la fem
tendir a l’extinció...
 |
|
Index de capítols de Investigaciones Filosoficas sobre la Belleza
Ideal de Esteban de Arteaga 1789
|
 |
|
Enquadernació de la primera edició de
l’obra d’Arteaga de Madrid comparada amb la de Burke de Londres, totes dues de
la segona meitat del S. XVIII molt similars.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario