El personatge presentat avui és un
complet misteri que ha fet córrer molts rius de tinta, tants que podríem dir que
ha estat un forjador involuntari d’una manera de concebre la vida en l’actualitat.
El presentem a través d’un llibre publicat a Barcelona a les acaballes del S.
XVIII, on s’intentà desmitificar la vida dissoluta i depravada d’aquest geni de
l’estafa i l’engany. Però aquesta publicació lluny de des valoritzar la seva
persona, encara li donà més fama i seguidors, joves aventurers que volgueren
viure al dia al límit com ho feu el mestre. El problema és que mancats de la
seva intel·ligència i enginy, la majoria acabaren a la forca o als tribunals de
la Santa Inquisició. Avui qui segueix aquest camí amb seny se l’aplaudeix , i
qui perd el nord acaba una temporada a la presó, però res comparable amb el que
deparava aquella època.
Una cosa és clara, l’honor del galant
hereter de la novel·la cavalleresca ha estat substituït al cor de les noies,
des de que s’escrigué aquest llibre fins a l’actualitat, pel jove fanfarró barrut que sense fer res se'n surt de tot. La picaresca fa anys que va substituir
la cavallerositat, i això ha dut a un procés d’individuació tant gran que ha
comportat la degradació de la cohesió social d’un ordre preestablert, potser
arcaic, però moral amb molts segles de funcionament. La amoralitat no només és
la manca de moral, és també el despesi d’un mateix i el manifestat pels seus
semblants.
 |
|
Portada de la Vida de Cagliostro
impresa a Barcelona a finals del S. XVIII
|
Per entendre el context direm quatre
mots sobre la vida de Cagliostro. De fet no sabem el seu verdader nom amb
certesa, fou tant mentider que segons ell mateix era fill dels prínceps
cristians d’Anatòlia Trebisonda. Abandonat pels seus pares de petit sense motiu
aparent, inicià una vida nòmada fins que arribà a Malta, on l’ordre de
cavalleria militar de l’illa l’acollí. Allà rebé una bona educació i s’inicià
amb l’alquímia, la càbala i la màgia, cosa poc creïble venint d’uns monjos
guerrers... Posteriorment segons ell mateix seguí els seus viatges per tot
Europa per divulgar els coneixements adquirits. A la Haia fundà el ritu Egipci
de la Francmaçoneria, fet que implica el seu ingrés previ en alguna lògia abans
d’aquesta feta. Però tot això podria ser una immensa mentida. En els seus
judicis, tant a França per la seva involucració en l’afer del collaret, que acabà
amb el cap de Maria Antonieta, com en el judici fet a Roma per l’Inquisició
acusant-lo de maçó i molts altres càrrecs, fou identificat com a Joseph
Balsamo, un pobre orfe nascut a Palerm el 1743 que amb robatoris , estafes i
sobretot fent de proxeneta, arribà a aconseguir una petita fortuna que li
permeté passejar-se per les Corts Europees del moment. Efectivament la seva
educació s’inicià a un convent, però a Palerm, on fou acceptat al quedar orfe
com a novici, mostrà gran capacitat i habilitats per la farmàcia, la química i
l’astronomia, a més de l’oratòria i la retòrica, obtenint un gran poder de
persuasió. Però en arribar a la adolescència sovint saltava la tapia per sovintejar
els bordells de la ciutat. Al tenir gustos cars i no disposar de diners, inicià
els primers furts al convent, arribant a vendre calzes per pagar la carn.
Perseguit, rondà estafant pel sud d’Itàlia fins que arribà a Roma, on a pesar
del seu poc atractiu físic conquerí el cor de nombroses dames que el mantenien.
Un dia però en trobà una de pitjor que ell, fou Lorenza Feliciani, amb qui es
casà però la felicitat durà poc. La parella enginyà un pròsper negoci, vivint
dels encants d’ella. Ell triava un amant ric i quan la cosa funcionava i ella
havia esbrinat on guardava els diners, ell els sorprenia en ple acte fent-los
hi xantatge, i si no n’hi havia prou es passava al robatori directe. El negoci
fou prou lucratiu, ja que venent la seva esposa visqueren còmodament passejant
per les corts de tota Europa durant una colla d’anys, fins que a Londres fou
iniciat en la Francmaçoneria, possiblement de les mans del propi compte de
Saint Germain. Quan la ciutat ja no fou segura a causa de masses nobles
estafats, tornaren al continent a propagar la labor mesònica en cercles reduïts,
selectes i poderosos econòmicament. Per entrar-hi millor s’autoproclamà compte
de Cagliostro, una farsa més a la seva vida, i seguint amb el mateix estil de
vida passaren els anys fins que foren tants els ofesos, que fins hi tot n’hi
hagueren de les altes esferes eclesiàstiques, qui posaren tots els recursos de l’
Inquisició per perseguir-lo, i com a única i verdadera policia internacional d’aleshores
mostrà la seva eficàcia detenint al fals compte. Hi ha qui diu que per una
denuncia de la seva dona per tal de quedar-se ella amb tots els diners, la
certesa és que a ella no la varen detenir i va desaparèixer. El compte de
Cagliostro sota tortura, com no és d’estranyar confessà tot i més, però sembla
que efectivament es deia Joseph Balsamo i havia nascut a Palerm. L’imputaren més
de mil crims que es suposa confessà mentre el torturaven i fou condemnat a
mort. Per alguna estranya influència li commutaren la pena per cadena perpètua,
però desprès de diversos intents de fuga morí a la presó. Durant la seva vida havia
fet de tot, viscut de tot i pel que sembla no es penedí de gaire rés. Una existència
plena, al límit a base d’arriscar la vida constant ment, però amb luxes i
riquesa sense tenir mai rés. No es va guanyar honradament ni un cèntim en tota
la vida, en canvi sobre ell s’han fet una bona quantitat d’estudis històrics, novel·les
i fins hi tot pel·lícules.
 |
|
Gravat de l’efígie del Compte
Cagliostro en l’edició barcelonina de la seva vida.
|
Aquest tipus de vida és la mitificada
per l’heroisme romàntic, de la qual avui, en ple segle XXI, encara no ens hem
deslliurat. La conducta estrictament honrada, moral, amb l’orgull del treball i
la dignitat de seguir les normes, és fruit del passat. Ara involuntàriament es
premien els lladres cara dures de vides promiscues i dissolutes dignes de “culebrot”,
a triar personatges públics de poca cultura que poden ascendir fins a ser
verdaders herois nacionals, tant si donen puntades de peu a una pilota com si
posen la seva cara en un escenari o davant d’una càmera. Tots aquests individus
són hereus de Cagliostro. Però potser els pitjors encara són els que exerceixen
el poder polític amb capacitats intel·lectuals i una cultura molt inferior al
compte farsant, aquests que no saben com justificar sous robats ni demostrar la
procedència d’herències, tenen més en comú amb aquest estafadors de poca monta
que amb un verdader home d’estat, desitjo fermament que no se’ls hi dediquin
llibres, massa que han publicat les seves memòries, tot i que possiblement
siguin els únics diners que hagin guanyat honradament.
L’únic consol pel ciutadà honrat d’avui
és que tot ha degenerat tant que és impossible que els lladres i estafadors d’ara
facin el que feu Cagliostro, en el dia d’avui falta valor, ningú es juga la
vida. A més de lladres són covards.
 |
|
Tres de les innombrables obres
basades en la vida del Compte de Cagliostro.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario