Reflexionant sobre la història d’un
mateix, aquest concepte abstracte que anomenem amor, sempre te més pes a la
vida del que un conscientment desitjaria. La literatura i totes les arts en
general s’alimenten d’aquestes emocions per arribar a la fibra sensible del
consumidor, ara bé: res és com estem acostumats a veure-ho a les pel·lícules, els
finals feliços són fruit de l’ invenció humana en els moments que les coses no
van bé, a la vegada que els finals tràgics i malaguanyats són reflex d’èpoques romàntiques
on tot es puixança. En aquestes anades i vingudes literàries al llarg del temps
es forgen els caràcters de les èpoques, de totes les persones, joves i adult
que s’enamoren, essent tots ells víctimes del seu temps i les circumstàncies
estètiques de la seva època, sense ni tant sols ser-ne conscients.
He llegit força per motius
professionals sobre art i estètica, dos camps que involuntàriament ja des del
temps de Hegel van estretament lligats als conceptes de Bell – Bo, i un altre més
abstracte: l’Amor. Virtuts que es manifesten de tantes maneres com habitants hi
ha agut i hi ha al planeta. Aquest últim, és el menys teoritza ble, el més
atzarós i casual, per aquest motiu mitològicament sempre se l’ha representat
cec. ¡¡¡I tant cec!!! Mai ha vist més enllà de quatre passes fins que ja és
tard. Els errors, els desenganys seguits de grans decepcions són el pas següent
a l’estat fervent i imnòtic de l’Amor en els seus primers estadis de somni. En
aquest punt és on llegir obres d’assaig sobre la psicologia de l’amor l’hi treu
poesia, treu la màgia però dona lucidesa i bon enteniment al que per la
majoria és pur instint fent passos cap a estavellar-se.
 |
|
Portada del llibre: “Experiencias de
Amor y de Fortuna”, 1641 de Francisco de las Cuevas, amb restes de pàgines d’incunable
gòtic a les cobertes re aprofitades.
|
El llibre presentat avui, he de
confessar que no el vaig poder acabar, a causa del llenguatge abarrocat, amés
de lletres i paraules arcaiques; Però a mitjans del S. XVII quant les coses no anaven
bé, les novel·les amoroses eren per les joves amb un grau d’erotisme però morals
i adoctrinadores amb finals feliços, cal esperar un segle i mig més perquè
assoleixin el grau de realisme de la pròpia vida i l’ interès de ser aplicables
a l’existència d’unt mateix. En contrapartida, aquest volum mostra que quatre
segles enrere es tenien els mateixos problemes amorosos que avui: Amors irrealitzables,
capritxosos que racionalment ja sabem que no funcionaran però a pesar d’això
per motius de soledat o pitjor encara: socials al comparar amb els altres, es
tiren endavant. Grans desastres coneguts amb anterioritat que volem patir a consciència
pel plaer de sentir-nos estimats.
Escric totes aquestes línees pensant
en algú, tot i que sé que no l’hi farà ni fred ni calor en cas que les
llegeixi, ja que no es veuen les evidències en aquest camp fins que no s’han
passat. Possiblement de totes les injustícies d’aquest món, aquest sentiment
del que parlem avui és la més gran. Precisament per aquest motiu és el que ha fet
corre més rius de tinta, i ha produït més obres d’art al llarg de tota l’existència
de la humanitat.
 |
|
Pàgina de les llicències i les “tassas”
amb escut heràldic.
|
El llibre presentat, tot i ser escrit
en castellà i el seu autor ser un “bachiller de la Villa y Corte”, “Experiencias de Amor y Fortuna” és una
gran obra no massa estudiada pels literats, relativament freqüent a les cases benestants
de l’època a casa nostra. Un temps obscur per les lletres catalanes a partir de
1640. És de tots sabut que la literatura en català en aquells anys és quasi del
tot inexistent. Llibres com aquest són les novel·les que podien llegir la gent
adinerada i instruïda. Aquestes obres forjaren el concepte d’Amor en l’època.
Ara un accés d’informació fa que quasi cap jove pugui explicar de on ha forjat
el seu concepte d’amor, (Amor carnal, no al pròxim ni a Déu) els fenòmens són
instintius i culturals, de societat gregària no racional, que equival a dir que
no sabem perquè estimem llevat de justificacions com ara: Que és maco,
divertit, “intel·ligent” i que m’agrada. Tot plegat no dient rés. L’amor al que
ens referim es forja dins de cada persona formant una imatges de l’altre. No puc
entendre com conceptes tant clars ja en l’època medieval avui són del tot
desconeguts i no posats en pràctica per la nostra cultura de infinits coneixements
i tecnologia avançada. La majoria de la gent ha oblidat!!!. Sort que pels que els
interessa estimar de debò hi ha pàgines i més pàgines escrites....
 |
|
Llom de pergamí original del llibre
1641.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario