Josep Porter i Rovira, molt més que un simple llibreter:

Un llibre titulat “Los Libros” pot inquibir de tot i aparentment no dir gaire res. El seu autor, Josep Porter (Montblanc, 1901 – Barcelona, 1999) és poc conegut, i dic "autor" malgrat que surt en diccionaris i enciclopèdies com a llibreter, bibliògraf i bibliòfil català. De fet, fou autor de poca cosa, a partir de 1925 publicà els catàlegs de llibres antics i rars que tenia a la venda en la seva llibreria, de poc interès literari però de gran valor històric per saber quins llibres, i de quina qualitat eren els que fugien de casa nostra cap al mercat internacional en aquella època, ja que la major part de la seva clientela eren estrangers adinerats. A partir de 1927 publicà el Bibliòfil Català, una revista de la qual només sortiren 15 números al mercat, i el 1934 inicià la edició de: “El Bibliofilo Español y Americano” de la qual a pesar de creure que en castellà ampliaria el mercat, només en sorgiren 16 volums. Tot un altre fracàs editorial de Porter, degut a l’escassetat cultural del moment i sobretot a la inviabilitat econòmica que representa fer una revista per una minoria d’individus com son els que es podrien considerar bibliòfils.

Porter el 1930 havia creat junt a la seva botiga un centre d’investigació bibliogràfica nomenada: Institut Porter de Bibliografia Hispànica, que publica a nivell particular alguns estudis aïllats, però el 1936 la llibreria inicià una secció de llibres nous relacionats amb el tema, juntament amb la seva activitat d’editor impulsant la revista Papyrus,  deixada de publicar al cap de poc a causa de la Guerra Civil.

“Los Libros” de Josep Porter 1973 Portada amb unes preposicions envoltades de cert misteri...

Després de la Guerra sembla que les seves ganes de publicar quedaren esvaïdes i es dedicà a la llibreria de vell de ple, fent que assolís un renom internacional, venent llibres d’alt valor artístic, històric i econòmic. Per les seves mans passaren la majoria d’obres rares que un moment o altre estigueren en mans de particulars, i fins i tot les institucions i biblioteques públiques es nodrien de la casa Porter. Però quan l’establiment celebrà les noces d’or, el cinquantenari de la fundació de la llibreria al 1973, Porter decidí publicar un gran volum per celebrar l’efemèride, on hi fossin recollits tots, o si més no, la majoria i més importants dels seus escrits. Totes les seves investigacions sobre el món del llibre. Aquest volum editat amb gran cura, es el que es presenta avui. Tal com confessa l’autor en el pròleg, potser peca d’encabir-hi massa coses: Investigacions històriques, homenatges a bibliòfils traspassats, pròlegs de llibres, descobertes d’obres que es creien perdudes, i rectificacions d’errors històrics, segons ell, tals com: La data i l’origen del primer llibre imprès a la península Ibérica, del qual no dubta que era escrit en català, així com la catalanitat de Cristòfol Colom, una de les passions d’estudi que no abandonà durant tota la vida, o rareses semblants sobre el quixot. Tot fets històrics que han fet corre rius de tinta en tots els temps i que en l’actualitat encara no s’ha arribat a un consens entre historiadors, encara que segurament degut als interessos polítics que hi ha, dubto que mai s’hi arribi.

Josep Porter mai fou un home polititzat, era català i estimava la seva terra i la seva cultura però no dubtà en espanyolitzar el seu catàleg i les seves publicacions si així arribava a un públic més nombrós. A Espanya evidentment el tenen menystingut malgrat que les seves investigacions històriques referents a la corona de Castella, i a Catalunya fins el 1983, en que se li concedí la Creu de Sant Jordi, no se li féu cap mena de justícia. Al tancar la llibreria el seu llegat passà a l’Arxiu Nacional de Catalunya, però pocs catalans saben què ha fet aquest senyor des de una botiga de llibres de vell pel seu país. Realment cal reflexionar com una sola persona des de un lloc tan humil i amb tants pocs recursos, pot arribar a generar i aglutinar tanta informació. A més cal remarcar que estem parlant d’un senyor que no va tocar un ordinador en tota la seva vida, i els mitjans de la seva època eren molt diferents als actuals.  Viure entre llibres el feu ric i enriquí la nostra cultura, però de la seva vida només en queda un sol volum en gran format de 340 pàgines que amés actualment es troba bastant oblidat per la majoria de catalans, però també cal reflexionar sobre aquesta majoria, ja que d’aquesta en un futur en quedarà molt menys... 

Inici de capítols a dues tintes i amb caplletra, com a curiositat hi ha una errada tipogràfica i la pàgina de la dreta és manuscrita.

Revista Papyrus de durada més que breu...  1936