Al igual que el post anterior, el
títol ja ho diu tot. Pot sobtar aquest salt temàtic, i ja informo que tornaré a
temes més seriosos a partir d’ara, però hi ha temes divertits que no se sap on classificar
en la prestatgeria, i per afinitats sociològiques, tinc de costat els llibres
de temàtica i època Nazi amb els de culte al cos i desnudisme del mateix període,
potser degut a que l’ordre en una biblioteca indica molt de la manera de pensar
del seu propietari, però la realitat es que jo el que no se on posar-ho, busco
una lògica afinitiba, seguint els mètodes d’Aby Warburg, biblioteca del qual
sempre he admirat.
Dons bé, poso un altre exemple de la
literatura de subsòl que en l’actualitat no gaudeix de cap prestigi i en canvi
en el seu moment fou tota una revelació. L’alliberació sexual però sobretot
moral i masclista de desprès de la primera guerra mundial, comportà que en el
període que posteriorment s’anomenà d’entreguerres, les editorials traguessin a
la llum obres de temàtiques molt dispars amb públics reduïts, que en el cas del
nostre país amb la Guerra Civil i la posterior Dictadura quedaren totalment
oblidats per no dir censurats. Aquell moment d’eufòria cultural comportà que la
població busques nous credos on
aferrar-se, ja que l’antic règim en sentit moral havia decaigut i es buscaren
noves activitats socials on realitzar l’individu. Evidentment fou el moment en
que els esports gregaris experimentaren un major nombre d’associats, i on
aquestes agregacions assoliren més importància que els sindicats!!!. Òbviament
estic ironitzant sobre a quines activitats dediquen l’atenció les grans masses
de població. Però diu bastant a favor de Catalunya el fet, entre molts d’altres,
que en aquell moment mirés cap al nord buscant noves maneres d’entendre la
vida. I entre d’altres coses es dediquessin uns esforços a traduir obres estrangeres,
sobretot franceses i alemanyes sobre la temàtica que avui s’exposa.
Les traduccions de totes maneres es
feren a Barcelona, però en castellà. I el que avui denuncio es que: Fins i tot
les obres escrites per autors catalans, sota pseudònim, ja que encara eren
temes malvistos, publicaren el llibre en Castella. Per tant hi ha obres d’autors catalans com el
Dr. Que utilitzà el nom de Laura Brunet com a pseudònim per la seva obra “Desnudismo
integral, una nueva visión de la vida” que
tot i pràcticament no vendre’s a la resta d’Espanya, publicaren les seves obres
en castellà per un mercat Català. Fet que en el dia d’avui encara trobo
inexplicable, si no fos perquè en aquella època un text escrit en espanyol
tenia mes credibilitat!!!.
Llibre de Roger Salardenne, “Un mes entre desnudistas”, la edició espanyola i la francesa.
Les obres exposades en qüestió son un
tast de la literatura d’aquesta temàtica, difícils de trobar en l’actualitat
per les seves reduïdes tirades editorials i cap reedició. Pel que fa a la seva credibilitat,
en el dia d’avui ens semblen infantils i poc rigoroses científicament parlant,
però en el fons no disten de les publicacions semblants d’avui dia, fora del
format i presentació. El contingut es el mateix, amb dosis de rebeldia i
esperit alliberat, creien afirmar veritats tant antigues com la pròpia existència,
i fer apologia d’una manera de viure sense perjudicis que en el dia d’avui la
majoria de la població ha assimilat sense tant d’extremisme fanàtic. En canvi s’inicià
una etapa d’hedonisme i culte al cos que la nostra societat encara està pagant
molt cara.
Personalment crec que foren llibres
que en el seu dia es vengueren més a les classes acomodades benestants com a
producte pseudo - eròtic on podien regalar-se la vista amb les pèssimes
fotografies que contenen, que no pas en una lectura real i exhaustiva del
llibre, amb fruits mentals i de concepció de la vida, que es el que es
proposaven. Però l’alliberació que ajudaren a realitzar a certs estaments de la
població fou la llavor que en la vinguda de la democràcia ens ha dut on som. I personalment
crec que en el moment actual fer escarafalls de pudor de segons quines imatges
i de la pròpia nuesa es una regressió cultural, per tant no hauria de tenir
lloc, ara bé: l’ús gratuït sense argument a on no toca, només per atraure l’atenció
encara ho trobo més fora de lloc. En el camp ètic pels temes que estem tractant
hauríem de prohibir el prohibir, però ser conscients i responsables, no
confondre llibertat amb llibertinatge, i no ho dic des de un punt de vista religiós,
soc lliberal, però crec en el respecte
al pròxim si no et trepitja cap dret, pel que si la societat en general aconseguís
tenir un mínim de cultura generalitzada i uns valors mes o menys iguals no hi
hauria d’haver cap conflicte i es podria parlar i fer de tot. Cosa que no passa
en moviments autàrquics com els manifestos del post anterior, o integrismes
morals i religiosos.
Llibre de “Desnudismo
Integral” escrit i publicat a Barcelona el 1931 sota pseudònim
La llibertat en els últims anys ha
tornat a ser coartada, Sigui pels mitjans tecnològics o per mantenir les
estructures socials insostenibles de l’actualitat. Perdem graus de llibertat
absoluta, quan ens fan creure que la relativa augmenta. La intercomunicació amb
els mitjans actuals ens cohesiona com a mesa social però resta eficàcia a l’individu.
Per controlar a poblacions dispars en un sol territori com passa actualment s’han
de retallar llibertats individuals, en els aspectes que tractem avui on encara
no hi ha censura, llibres com els exposats aquí foren editats a Barcelona a la dècada
dels anys trenta del segle vint, ara no serien publicats, i si ho fossin
tindrien la publicitat gratuïta de les crítiques detractores.
Martin de Lucenay, Llibre “los Fueros del naturismo”, de la nombrosa col·lecció: Temas
Sexuales
El curiós d’aquest temes es que qui
hi està a favor viu en sintonia amb les seves creences, qui està en contra nega
l’existència i la possibilitat d’obrir els ulls, la posició que crec més
honrada es la d’informar-se i decidir. Personalment fa anys vaig llegir el
llibre d’Oscar Tusquets: “Contra la desnudez” i lluny de ser una critica es un anàlisi
històric exhaustiu de l’enfrontament de l’espècie humana amb el seu propi cos,
i com ha reaccionat en cada època. No entrant en teoria estètica, senzillament
com fan els antics llibres de nudisme només es parla de sociologia, i aporta un
equilibri a pesar de ser escrit en una època d’alliberació.
Comprensió i respecte es la base que
falta a la majoria de ciutadans.
llibre d’Oscar
Tusquets: “Contra la desnudez”
No hay comentarios:
Publicar un comentario