El títol ja ho diu tot, hi ha moments
de la història que són amargs de recordar, tot i que no per això s’han
d’oblidar. Crec que els llibres són el millor antídot contra la pèrdua de
memòria col·lectiva, el mal es que encara són poc apreciats per la multitud. El
cas del conflicte mundial del 1939 al 1945 és més recordat per la
cinematografia que l’ha usat com a teló de fons, que no pas com a període
històric on es reedificaren per les armes els valors que actualment encara
regeixen la nostra societat. Evidentment la humanitat ha comés atrocitats, i
segur que les tornarà a cometre per més que ho vulguem evitar, de fet, crec que
es inherent a la condició humana. Però el que m’interessa aquí, al marge de
judicis històrics, socials i morals, és veure que ha sobreviscut d’una cultura
que en un moment es descarrilà de la ètica i la moral tal com avui la tenim
entesa.
Els motius que avui em fan escriure
això, són purament culturals i d’amor als llibres, no d’apologia de cap credo
polític, exposaré com varen anar a parar
a les meves mans un seguit de llibres que en el dia d’avui gaudeixen de cert
prestigi en el mon del col·leccionisme, i pertanyen a un Índex prohibit
moralment.
Portada i fotografia de les guardes del llibre “La
Nueva Arquitectura Alemana” de Albert Speer del 1941. En alemany i
espanyol.
Segurament no escriuria aquestes
línees, ja que no tenen res a veure amb la bibliofília al nostre país, però precisament aquest vincle es el que m’ha
fet reflexionar. He buscat edicions catalanes traduïdes d’aquestes obres, i no
n’he trobat cap. Pel que sense buscar un fons ètic, segurament el món editorial Català ha cregut
que no serien comercials, i per aquest motiu no s’han traduït. Ara bé
l’interessant es perquè el poble Català no
ha volgut tenir aquestes obres traduïdes, encara que fos per recordar el que
mai s’ha de pensar. Personalment crec que al estar totes traduïdes d’època en
Castellà durant la dictadura franquista, s’hi tenia certa aversió, i aquest fet
ha dut que en l’actualitat podem presumir de ser un poble que mai ha tingut
aquestes obres en el seu idioma. Tot i
que les primeres edicions espanyoles són realment cotitzades pel mercat de
bibliòfils del nostre país.
Jo vaig trobar el llibre de “La Nueva Arquitectura Alemana” de Albert
Speer del 1941 en una fira de vell a quatre rals, i el vaig comprar com a curiositat
per les fotografies i la monumentalitat dels edificis que hi sortien. Anys més
tard vaig descobrir que era un llibre molt buscat entre bibliòfils, El llibre
mostra una arquitectura que ha desaparegut com a botí de guerra. Els aliats
feren demolir totes les construccions del Raich, un exemple de la negació de la
memòria històrica que perdura en els llibres.
Portada del:
Mein Kampf en les seves primeres edicions espanyoles, la primera de 1935 i la
segona del 1937.
Portada de Hitler
y el Nacional Socialismo de O. Scheid, traducció espanyola del 1941
Un cas semblant em passà amb el Mein Kampf d’Adolf Hitler, el vaig comprar com a
curiositat sense saber exactament que comprava, es la primera edició espanyola,
impresa en el transcurs de la Guerra Civil. Eren llibres de propaganda amb
edicions no molt llargues que el regim de Franco distribuïa en els seus
col·laboradors i divulgava per l’estat amb la fi d’apropar-se a les polítiques
d’Alemanya, però quan aquesta hagué perdut la guerra, ràpidament es deixaren de
publicar i en l’actualitat són pràcticament censurats. El cas del Mein Kampf es digne d’estudi, no se que es pitjor
moralment parlant si trobar-se en l’error, o perpetuar-lo. Divulgar les errades
històriques faria més probable que no es repetissin, però el sentiment de culpa
pot negar les realitats.
Com a dada històrica exposaré que: Actualment,
els drets d’autor de totes les edicions del Mein Kampf, excepte l'anglesa són
propietat de l'estat de Baviera fins a finals del 2015 data en què expiraran.
En l’actualitat Peter Raubal, fill del nebot de Hitler Leo Raubal, tindria una
base legal sòlida per aconseguir els drets d'autor si ho intentés. Raubal, és
enginyer i ha manifestat que no vol cap part dels drets del llibre que li
podria fer guanyar milions d'euros.
El govern de Baviera, en acord amb el
Govern Federal d'Alemanya, no permet cap còpia o impressió del llibre a
Alemanya i s'hi oposa a qualsevol altre estat amb menys èxit. Posseir i comprar
el llibre és legal. Comerciar amb còpies antigues és igualment legal, llevat
que es faci apol·logia de la guerra o l'odi, que és generalment il·legal. La
majoria de llibreries alemanyes no en volen saber res, de comerciar amb aquest
llibre. Als Països Baixos vendre el llibre, fins i tot en el cas de ser una
còpia antiga, és il·legal com fer apol·logia de l'odi, però no ho és ni
posseir-lo ni prestar-lo.
Mein Kampf en una de les seves primeres edicions franceses
Per tant superades les Guerres, i
mundialment acceptat el genocidi, amb les repercussions que suposà, els llibres
encara paguen el tribut i són víctimes de censura, quan son els únics guardians
de la memòria d’època que aviat quedaran, ja que les persones supervivents, filmacions
antigues i pel·lícules, al igual que els llibres d’història de la segona guerra
mundial moderns són purgats en les seves declaracions i manifestacions. Les
paraules per veure el mal que causen s’han de sentir de la boca de qui el
causa. Recuperar una memòria històrica censurada no crec que interessi a ningú.
Cada individu hauria de tenir totes les premisses sobre la taula i jutjar sàvia
i justament, així potser no es repetirien errors històrics garrafals.
Mostres d’arquitectures
colossals publicades al llibre de Speer, demolides en acabar la guerra pels
vencedors.
Imatge en
construcció d’obres faraòniques, mostra del poder de l’efímer Raich...
No hay comentarios:
Publicar un comentario