El llibre que presentem avui, ha estat un referent inqüestionable per
nombroses generacions, a les quals les hi ha marcat la vida, pautat la major
part de les tasques a desenvolupar i explicant el procediment de realitzar
moltes activitats ara ja extingides. El
Prior ha estat l’enciclopèdia agrícola, ramadera i forestal de tota la
península . Un llibre que ha aglutinat tot el saber teòric necessari per viure
i regentar una finca rústica. Aquest fet el feu molt popular, un exemplar
d’alguna de les seves edicions no podia mancar en cap masia on hi hagués algú
que sabés llegir i prou diners per comprar-lo. Els hereus catalans tenien el
Prior com una font de consulta, possiblement la d’aplicació més directe,
passant a ser un dels tres o quatre títols imprescindibles en les modestes
biblioteques dels masos benestants. Ocupà un lloc primordial entre el Kempis i els Llibres de Comptes Fets. El
Prior, evidentment no eral el llibre més llegit per qüestions espirituals,
però si el més consultat per raons pràctiques, d’aquí l’hi ve la fama: sense
ser un devocionari religiós, fou més consultat que aquests durant tot el segle
XVIII i bona part del XIX.
Portada del Prior o Llibre dels secrets d’agricultura S. XVIII
|
El seu contingut, bastant ben estructurat, parla de tot el que cal saber
per regentar una explotació rústica, comença parlant de herbes i plantes
medicinals, hortalisses i cereals, amb el temps de sembrar i recol·lecció de
tot tipus de cultius, fer confitures i conserves, poda i empelts de fruiters, tala i carboneig de
boscos, el cuidat de les vinyes juntament amb la elaboració de vins, elaboració
de destil·lats, on mostra fins i tot gravats amb diversos tipus d’alambins, el
cuidat de les oliveres i la elaboració d’olis, ungüents i emplastres
medicinals, la disposició de cada un dels elements que formen una finca
rústica, incloent la elecció del lloc per construir el mas i l’explicació de
les parts que el formen, com han de ser i com es construeixen. Com cuidar tot
tipus d’animals, la cria d’aquests, i les parts que els conformen, fins i tot
hi ha un capítol d’avicultura i producció de mel, amb remeis per tot tipus de
problemes amb qualsevol animal. Un capítol dedicat a la cacera, la pesca i fins
i tot consell per la convivència de la família i repartiment de feines segons
edats i generes.
L’autor, Fra. Miquel Agustí, prior del temple de la vila de Perpinyà, de
l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, natural de la vila de Banyoles del bisbat de
Girona, és un personatge del qual s’ignora tot, si no fos per la presentació i
redacció d’aquest volum. De la seva biografia no en sabem rés, només que fou
l’autor del “Llibre dels secrets de
agricultura , casa rústica y pastoril, recopilat de diversos autors antics y moderns, de llengües
llatina, italiana y francesa en nostre vulgar llengua catalana” així resava
el títol original de l’obraescrita i publicada en català, que veié la llum per
primera vegada a Barcelona el 1617, però en les seves successives edicions
aviat se’l conegué com el Prior. Nom
efectiu, molt típic de Catalunya denominar les obres literàries pel nom o títol
que ostentava l’autor. Aviat aparegueren les edicions traduïdes al castellà, i
el llibre fou molt popular a tota la península Iberica. A pesar de que per
motius geogràfics i climàtics, molts consells de l’obra no funcionessin en
altres zones, no existissin les especies de plantes a que es refereix el llibre
o les dates de sembra i recol·lecció no fossin valides per aquella àrea
geogràfica. Però sembla que igualment gaudí d’una gran acceptació, fet
inexplicable a causa d’aquestes imprecisions, però potser no se’l llegien
gaire.
Les edicions espanyoles abunden ja a finals del segle XVII, però a partir
del XVIII són les úniques autoritzades. El Decret de Nova Planta prohibí
l’edició de nous exemplars en català, popularitzant les castellanes impreses a
Valencia, Zaragoza i sobretot Barcelona.
Segons Amades, les xilografies que il·lustren la majoria d’edicions són
d’una factura molt popular, encara avui es conserven les plaques de fusta
gravades originals a la col·lecció Carreras de Xilografies Gironines,
custodiades al Museu d’Art de Girona, però no hi ha constància de que existís
cap edició impresa en aquesta ciutat de l’obra, sembla que la impremta Carreras
adquirí les plaques com a fons de la seva col·lecció, mancant encara un estudi
rigorós de les edicions de l’obra ja que al ser tant comercial, moltes
d’aquestes publicacions portaven peu d’impremta però no portaven la data, també
obviaven l’aprovació i la suma de taxes, pel que podem deduir que alguna fou
“il·legal” impresa simulant la mateixa tirada d’una edició anterior de la
mateixa impremta. Aquesta manera d’obrar era penalitzada, però molt freqüent en
l’època amb les obres de venda assegurada, ja que els beneficis eren molt
lucratius.
Figura de l’agrimensor i bàcul de geometria del Prior o Llibre de Secrets d’Agricultura
|
Models d’alambins per destil·lacions del Prior o Llibre de Secrets d’Agricultura
|
Xilografies mostrant les parts d’una baca i un caball del Prior o Llibre de
Secrets d’Agricultura
|
Gravat amb les instruccions d’apicultura i la vida de les abelles del Prior
o Llibre de Secrets d’Agricultura
|
Índex general de l’obra molt complert del Prior o Llibre de Secrets d’Agricultura
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario