La Història del Silenci, La Cartoixa a Catalunya:

A qui li agrada la història i l’art, de lluny o de prop ha d’entrar en raons i valorar el paper que ha desenvolupat l’Església en l’evolució de la nostra cultura. Aquesta n’ha estat forjadora i actualment víctima, “Un tracte molt humà que es dóna als pares!!!”. Però dins les múltiples branques que històricament han creat aquest entrellaçat teixit que anomenem l’Església, dins el braç regular i en una regla concreta, es troba la Cartoixa. No explicarem en que es basa la regla de Sant Bru, ni en com no ha evolucionat fins als nostres dies, fet que la fa encara més atractiva per  la nostra perspectiva. “La Cartoixa no ha estat mai reformada perquè mai ha estat pervertida” Aquest lema de l’ordre pot semblar presumptuós però és verdader. Els cartoixans han estat els monjos del silenci, l’anonimat i la vida modesta i insignificant amb la negació del Jo. Actitud incomprensible per la nostra societat però cada vegada més necessària de recuperar.

Portada de pergamí sense títol al llom.

El llibre que presento avui  és un volum sobre l’història cronològica de les fundacions de la Cartoixa a la península Ibèrica, i com no, totes les de la Corona d’Aragó, que és on es fundà la primera casa. És escrit pel Dr. Joseph Valles, canonge de la catedral de Tarragon i capellà d’honor de sa majestat, imprès a Barcelona per Mateu Barceló a la plaça de Junqueras el 1792. Dono aquestes dates, ja que és la primera història de la cartoixa publicada a la península, tot i que aquest exemplar és una segona edició. Però no veu la llum i es popularitza fins a les acaballes del S. XVIII, els motius són obvis: La institució durant aquell segle de la raó va entrar en decadència, decadència que l’ha fet perviure fins avui. Encara a pocs quilòmetres de Barcelona hi ha Montalegre amb una comunitat de cartoixans vivint com l’any 1266 en que es fundà la casa.

El volum en qüestió explica la fundació, l’evolució i les personalitats notables que sorgiren de cada cartoixa de la península, fet molt contrari a la pròpia idea de l’anonimat i l’entrega de la filosofia que els caracteritza però l’autor no és cartoixà. El llibre òbviament és escrit en castellà amb nombrosos catalanismes i expressions pròpies d’aquesta llengua, però s’entén que la seva difusió traspassà l’àmbit del català en aquell moment.

Portada del Primer Instituto de la Cartuja de 1792

 El que més m’interessa, com és obvi per les meves inquietuds,  és la descripció arquitectònica i les successives fases de creixement de cada casa, i sobretot la casa mare de Scala Dei, a la qual a pesar de ser una ruïna en el dia d’avui, li professo gran devoció arquitectònica. De la Corona d’Aragó aquesta amb les intervencions barroques i la de Montalegre amb els claustres gòtics són les dues més significatives. Són la cara i la creu de la mateixa moneda, la mare cresqués, s’amplià demolint les construccions gòtiques per fer amples claustres renaixentistes i barrocs, la majoria dels quals després de la desamortització anaren esmicolats per fer grava per enquitranar carreteres, en canvi Montalegre, sempre decadent ha conservat totes les seves construccions gòtiques amb alguna intervenció desafortunada de finals del S. XIX però conserva tota la seva integritat conceptual de l’ordre i les seves estructures físiques.  

L’immobilisme intel·lectual i filosòfic si és coherent és una virtut, ja que per saber quin temps ens ha tocat viure, que millor que gaudir de les reminiscències d’altres temps en el dia d’avui, sempre i quant no posi en perill la supervivència cultural de cap minoria ni trepitgin a ningú. Hauríem d’estar agraïts que en ple S. XXI hi hagi qui lliurement elegeixi viure sota preceptes i creences de l’edat mitjana.  Molt possiblement això els dugui més a la plenitud que molts anti- principis que regeixen la societat civil del nostre país en el dia d’avui.

Gravat del cenobi d’Escala Dei, amb la llegenda de l’escala.

Cronologia de Cartoxes:

1080   Fundació de la gran cartoixa.

1163   Cartoixa d’Escala Dei

1266   Cartoixa de Montalegre

1273   Cartoixa de Porta Caeli

1344   Cartoixa de Vall Paradis

1399   Cartoixa de Mallorca

1513   Cartoixa de Las Fuentes

1576   Cartoixa d’Aula Dei

1585   Cartoixa d’Ara Cristi

1590   Cartoixa d’Ara Caeli

1634   Cartoixa de La Concepción

1640   Cartoixa de Via Caeli

Biblioteca de Montalegre a mitjans S. XX

Portades de llibres de temàtica Cartoixana