Poca gent coneix la figura de Joseph
Finestres de Monsalvo, només diré que és un personatge a qui Catalunya deu més
del que creu, on la seva sola coneixença, marca la llinda entre els que creuen
estimar una cultura i un país, amb els que verdaderament coneixen i per tant
formen part d’aquesta cultura i d’aquest país. Són paraules molt radicals però
actualment tothom te a la boca certes novel·letes històriques amb un marcat
accent oportunista que rememoren el 1714, i la majoria de gent que es considera
catalana no s’ha molestat mai a buscar la veritat del que representà aquella
derrota per la cultura del nostre país, s’han limitat a creure el que els
mitjans divulguen, però la veritat històrica ha estat àmpliament publicada tot
i que comporta un esperit crític i afany de recerca que no tothom te. No
interessa que la veritat arribi a tothom. Avui tinc ganes de posar un petit i
insignificant granet de sorra en aquest mar confús, amb la figura d’una sola
persona pràcticament oblidada, però que amb la seva vida i la seva obra mostra
com un poble amb talent i ganes de tirar endavant, fins i tot de les repressions
en treu profit.
És de tothom conegut que la Universitat
de Cervera, un bast edifici barroc dels més interessants de Catalunya per les
seves característiques, fou construïda en aquesta ciutat com a recompensa a la
fidelitat de la població d’aquesta localitat a Felip V en el transcurs de la
guerra contra l’arxiduc Carles, la qüestió es que la quasi total clausura de la
resta d’universitats del principat, i dic quasi, ja que algunes subsistiren en
el seu lloc d’origen, com la de Nàutica o Medicina, però aquestes restriccions universitàries,
comportaren una regressió cultural molt important al nostre país. Al centralitzar
els estudis superiors a Cervera es reduïren els mitjans i sobretot la distància
geogràfica es convertí amb un filtre econòmic molt important per els futurs
estudiants. Dons be, avui parlarem d’un personatge que fou l’ànima i la vida d’aquesta
universitat en un “Exili forçós” i
veurem com una ànima desterrada es pot engrandir fins a la immortalitat intel·lectual.
Josep Finestres nasqué el 1688 i morí
a Cervera el 1777, es pot considerar que visqué en primera persona el conflicte
Barceloní de 1714. No s’ha d’oblidar que com estudiant i estudiós que era apartà
la mirada del conflicte sense prendre-hi part, però un cop acabada la guerra,
mostrant la seva neutralitat política pròpia de la seva condició social i la
manca de recursos, fou proposat com a professor de la nova Universitat. Finestres arribà a Cervera el 1717 i hi restà
durant setanta anys fins a la seva mort. Setanta anys dedicats a la vida acadèmica
d’aquesta universitat, veié i participà en els inicis, a ell es deuen els anys
de gloria passatgera, i conjuntament rector i universitat s’anaren apagant poc a
poc al tombar la segona meitat del S. XVIII. La història d’un es fusionà tal
ment amb l’historia de l’altre com si fossin una mateixa cosa.
Finestres deixà nombrosos escrits,
alguns més íntims però precisament per això més aclaridors, on diu: “ Felipe V
determinó llevar los Estudios Generales a
Cervera contra la opinión de la pròpia
Junta Real, que queria una universidad unica pero en Barcelona, dando razones
evidentes que lo mismo es quitar de raíz las ciéncias de Catalunya, que sacar
de Barcelona sus enseñanzas”. Finestres mentre estava a Barcelona es manifestà
contrari a la universitat unica de Cervera, fins i tot afirmà que el monarca
obsessionat amb la grandesa només es preocupava per fer un gran edifici, sense
pensar amb el que era l’ànima d’una universitat, com són els llibres i les
biblioteques, museus, professorat, ateneus i tota una infraestructura cultural.
Portada de les PRAELECTIONES CERVARIENSES de 1752 de Finestres
Però el 1717 Finestres arribà a
Cervera, trobant el que anomenà una vida de professor a l’exili, desterrat i mig
mort de fam, amb habitatge i aules sense mobles, biblioteca sense prestatgeries
ni llibres, i el pitjor, alumnes perdularis sense ganes d’aprendre rés que
passaven més hores al bordell que a les aules al·legant qüestions de salut pública,
ja que més d’un morí de pulmonia assistint a unes aules que ni tan sols tenien
vidres a les finestres en els gèlids hiverns de Cervera. L’edifici no s’havia
acabat i es trobava en franca precarietat, ¡¡¡una típica manera de fer
peninsular que actualment encara està de moda!!! On el governant de torn no te
ni idea de que es una universitat ni de la vida cultural que ha d’estar
rodejada perquè doni fruits.
Ara bé, setanta anys després, Josep
finestres ja en feia un grapat que n’era el rector, ell es continuà queixant de
la manca de recursos, però la veritat era que la universitat funcionava a ple
rendiment. Posseïa una biblioteca notable, no tant com la particular de
Finestres però tan ben proveïda com la d’altres universitats d’Europa. Fins hi
tot tenia impremta pròpia, on anteriorment ja em explicat que es formaren els
famosos impressors Ibarra. L’ànima de l’impremta de Cervera també fou Finestres,
no reparà en costos, i si no podia comprar un llibre, es copiava manuscrit i
posteriorment s’imprimia en el propi taller, propiciant bons guanys.
Finestres fou un gran bibliòfil i un
home de grans coneixements, que dedicà tota la seva vida vivint miserablement al
saber i a la seva universitat. Per les seves aules durant quasi tot el S. XVIII
passaren alumnes catalans que un cop formats aixecaren el país, propiciant el ressorgiment
econòmic de l’època de Carles III i la prerevolució industrial que quedà
consumada al S. XIX. Finestres conjuntament
amb els seus claustres de professors canviaren Catalunya introduint idees que
la pròpia cort hauria censurat, formant estudiants en un exili al vell mig del
propi país. ¿Com pogueren dur a terme aquesta tasca? Amb paciència i tenacitat.
Finestres tenia amistats i contactes com Mayans i Siscar, i molts d’altres
il·lustrats de l’època, amistats de correspondència, així tenia notícia de les últimes
publicacions i els descobriments de la ciència; Estalviant fort al cap d’uns
mesos es podia comprar la novetat publicada sempre per duplicat, un per la
facultat i un altre exemplar per casa seva així podien reparar els llibres
extraviats o furtats de la biblioteca. La majoria de volums comprats provenien
de França i Itàlia sense el consentiment de les autoritats. Aquest fet, el d’utilitzar
bàsicament bibliografia estrangera, propicià que finestres publiques la majoria
d’obres seves amb llatí, en un moment que encara era la llengua culta i
verdaderament globalitzadora d’Europa. Finestres era un verdader creient de la
globalització cultural del vell mon.
Finestres publicà nombroses obres,
avui presento les PRAELECTIONES CERVARIENSES de 1752 publicades en la mateixa
impremta de la Universitat de Cervera, com a exemple de llibre històric de
lleis recopilades per Finestres. Al que tinc en més estima es la famosa
Història del monestir de Poblet del mateix autor, però deixaré per més endavant
el comentari d’aquests volums, ja que les disputes que aquest llibre ha portat
entre els bibliòfils al llarg de l’historia es mereix un capítol a part.
Llibre del P. Ignasi Casanoves publicat el 1932 sobre l'obra de Finestres.
La vida de Finestres fou apassionant
intel·lectualment, però de lo més monòton físicament, no abandonà mai Cervera,
fou un presoner cultural, però la seva contribució al nostre país mai serà del
tot valorada. El 1932 es publicà un gros volum amb tota l’obra de Finestres recollida
pel Prev. Ignasi Casanovas, però és un llibre difícil de trobar i que ha
obtingut poca divulgació. Una vegada més a casa nostra es fa política de carrer,
¡que és el més democràtic!, i la verdadera cultura que conforma el país la
deixem morir de vella abandonada...
No hay comentarios:
Publicar un comentario