El cas dels llibres que parlarem avui
és un xic peculiar, ja que encara en el dia d’avui són exemplars difícils de
classificar. Ens referim a llibres amb pretensions artístiques que els fan
dignes de conciderar-se exemplars per a bibliòfils, però on el contingut són
assajos artístics, o primeres aproximacions al que més endavant serien les
grans monografies i biografies d’artistes que tant de moda s’han posat al S.
XX. Són llibres que tant interessen per la seva forma com pel seu contingut
encara que a públics molt diferents, uns com a col·leccionistes i apreciadors
de l’art del llibre i d’altres com a historiadors de l’art pel seu contingut
historiogràfic, tot i ser de bon tros superat, tenen el seu atractiu en ser els
primers del gènere.
Podria semblar-nos que llibres
dedicats integrament a un personatge, que continguin la seva biografia i la
seva obra, n’hi ha agut tota la vida, però seria una percepció errònia, fins a
la segona meitat del S. XIX no apareixen. Anteriorment hi ha molts llibres,
sobretot del S. XVII i XVIII que contenen una introducció o una clausura a tall
d’epíleg amb apunts de la vida de l’autor o del personatge del qual tracta el
llibre, però no monografies en sentit estricte. Aquesta modalitat d’assaig es
presenta a casa nostra a partir de la segona meitat del segle dinou. I com no!!!.
De mà d’un artista.
Evidentment s’ha d’esmentar que en
aquesta època, tot i ser llibres escrits per catalans i editats i publicats a
Catalunya, sortiren de les impremtes en castellà, no podia ser d’altre manera
donades les circumstàncies, però no per això deixen de ser genials obres tipogràfiques
de les quals el nostre país ha d’estar molt orgullós. I encara més pensant que
a la resta de la península es tardà molt en assolir el mateix nivell en
exemplars semblants.
El fet de ser exemplars de luxe
finament decorats i estudiats en la seva composició i disseny com a obres d’art,
no ens ha d’estranyar, ja que lliga amb el contingut de l’obra, que és la
biografia d’un artista. En el fons es pretén dur l’ideal d’obra d’art total en
l’objecte, concepte avançat en el seu temps però de plena actualitat en altres manifestacions
artístiques de l’època, que assolirien el zenit trenta anys després abraçant
totes les arts decoratives de tombants de segle.
Portada del llibre: Fortuny de Josep Yxart Barcelona 1881
¿Perquè Fortuny? Crec que es pot
respondre la pregunta sense parlar de l’artista ni de la seva obra, ja que son
coneguts per tothom. Fortuny fou un mite en el seu temps, pintor genial que amb
una tècnica encara no superada, marcà el punt d’inflexió de la pintura a casa
nostra. Ell assolí el cim en tècnica, exquisidesa i realisme expressiu, a
partir d’ell les arts plàstiques a Catalunya decauen en puresa de forma i
concepte, guanyant en estil, però Fortuny és la mirada més nítida, diguem que és
l’últim pintor abans de d’invenció de la fotografia. La seva llegenda sorgí a
causa de la seva prematura mort i pel canvi de tendències que apuntava la seva
obra. Ell sol causà una sotragada a la societat burgesa catalana de mitjans del
S. XIX i la seva desaparició en el punt més àlgid de la seva carrera motivà que
a tall d’homenatge se l’hi fes una biografia. Aquesta publicació, donats els
mitjans de l’època, on encara no es podien reproduir fotografies en llibres, conté
la reproducció de les seves obres en gravats, que són una verdadera meravella.
L’autor del llibre es l’escriptor, crític i artista Josep Yxart, que el 1881
publicà la primera edició del llibre titulat Fortuny, noticia biogràfica
critica. I posteriorment en sorgiren d’altres de les que cal remarcar la de
Joaquim Ciervo uns anys més tard.
Portada del llibre: Fortuny de Josep Yxart Barcelona 1881
Son dos exemplars de biografia del
mateix artista amb portades de luxe, amb daurats i medallons, amb imatges a l’interior
d’obres de l’artista biografiat juntament amb fins encapçalaments i culdelamp.
Aquests detalls juntament amb els continguts artístics fan que es pugui gaudir
d’exemplars així de manera doble. Continent i contingut al servei de l’art,
posteriorment aquest tipus d’ornamentació dels llibres es generalitzà fins a la
sacietat en el modernisme per tornar-se a destil·lar fins el dia d’avui. Al cap
de vall tot torna!, però algun dia algú
fa cal com de nou...
El Arte y el vivir de Fortuny de Joquim Ciervo.
Dos exemples de gravats de quadres de
Fortuny del llibre de Yxart.
No hay comentarios:
Publicar un comentario