sábado, 14 de junio de 2014

La tenacitat erudita de Pla Cargol, qui forjà el gust pels objectes de la terra


La ciutat de Girona, com a capital provinciana que és, poques vegades havia escrit el seu nom en els llibres d’història oficial, fins que a la primera meitat del S. XX. una colla d’erudits locals feren la seva pròpia història. Entre ells es podrien citar com exemple: Carles Rahola, Pere de Palol o Pla Cargol entre d’altres. Ells investigaren, ampliaren i popularitzaren els estudis que havien realitzat la generació anterior d’historiadors locals, però la tasca fou lenta i fugaç, ja que eren temps difícils de preguera i amés no es disposava dels mitjans actuals. Un exemple en foren els milers de fitxes manuscrits que empraven per ordenar els continguts i conceptes que solidificarien en un sol llibre.

Aquest breu període de temps del primer terç del S. XX. serví per consolidar la història de la ciutat, però a nivell de país es recuperà tot l’art, la literatura, la música i la consciència històrica i cultural de Catalunya. Període breu però intens al qual encara no hem mostrat prou gratitud, ja que sense ell no seriem on som com a catalans.


L’art Popular i de la Llar a Catalunya, primera edició de 1926
 
L’art Popular i de la Llar a Catalunya, Ultima edició abans de la guerra 1935
 
Avui tenia ganes de mostrar un petit tresor de només 15€!!!, un dels llibres que publicà Joaquim Pla i Cargol (1883 – 1978), L’art Popular i de la Llar a Catalunya, del 1926. El seu autor és més conegut pels anomenats llibres del Sr. Pla. Una col·lecció sobre història local publicada per ell mateix en l’editorial de la seva família, que aplega els títols de: “Gerona Històrica 1939, “Gerona Popular”, “Gerona Arqueologica y Monumental” 1943, “La Provincia de Gerona” 1945, “Tradiciones, Santuarios y Tipismo de las comarcas Gerundenses” 1945, “Biografias de Gerundenses” 1948, “Plazas fuertes y Castillos en tierras Gerundenses” 1950, “La Guerra de la Independéncia en Gerona y sus comarcas” 1953, “Santos mártires de Gerona” 1955, i “Gerona en el primer tercio del S. XX” que tanca la col·lecció. Els anomeno ja que junts formen una veritable història de la ciutat de Girona i la seva província, però m’interessa remarcar que els títols sol, ja són una declaració, pel que fa al idioma emprat i a les seves formes, que mostren una manera de fer pàtria típica de l’actitud submisa sota el règim franquista. No obstant axó els continguts son exemplars i molt notables, fins el punt que mirarem més endavant de dedicar-los-hi unes ratlles. No obstant això, el llibret que avui ens ocupa, precedeix a tota aquesta gran col·lecció al ser publicat durant la república. L’anomenada del llibret de L’Art Popular i de la Llar a Catalunya veié la llum el 1926, escrit amb un català exquisit i planer amb unes formes que traspuen amor a la terra en cada frase. Aquest llibre es mostra amb una frescor i una actualitat que l’han fet digne de ser reeditat en dates recents en una edició facsímil que també mostro, ja que no vaig poder resistir la temptació de comprar-lo amb finalitats comparatives.


Reedició facsímil moderna
 
Adjunto el breu pròleg de Junceda, el famós dibuixant i il·lustrador, ja que amés d’agrair la seva brevetat, en un exercici de síntesi magistral, resumeix tot el que un pròleg per aquest llibre ha de dir. Reflexiona sobra l’ industrialització de les arts decoratives i la pèrdua dels valors artesanals com a degradants dels objectes, amés de fer una crítica càustica al snobisme d’aquella època que encara és plenament vigent als nostres dies quasi cent anys després.


Pròleg de Junceda.
 

Desprès del pròleg, el llibre en els nostres ulls actuals, es perd per ser massa un compendi, ja que tracta de l’art prehistòric fins al actual, amb una disparitat de tècniques passant de la ceràmica a la forja i del moble a l’arquitectura, que pot arribar a marejar, acostumats com estem a estudis monogràfics, i pot semblar un tastet de tot i poc de rés. Però te el mèrit de ser el primer que no només aprecià les arts aplicades a Catalunya en català, sinó que amés gaudí d’una notable divulgació i reedicions. Possiblement aquest llibre feu salvar moltes obres de la destrucció, i consciencià a la gent d’una època que les anomenades Arts Humils tenen tanta importància com les anomenades Majors o Sumptuàries, tal com les anomenaven a l’època.

Tots els col·leccionistes i amants de l’Art i les antiguitats deuen d’una manera conscient o inconscient gratitud a aquest llibre, sinó no seriem on som. Possiblement Pla Cargol no atinà en la transcendència d’aquesta obra, ja que manifestà que en essència també la considerava popular i didàctica com altres obres per a col·legials que havia escrit, però en realitat  aquest llibre juntament amb l’època en que s’edità, ajuda ren a que sorgís un renaixement pel gust cap a lo popular i les coses de la terra, un brot de nacionalisme sentimental que en major o menor mesura encara conservem.

 
Exemplar amb dedicatòria autògrafa de l’autor.


 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario