No soc cap erudit en la matèria, ni
pretenc ser-ho, però satisfaig unes aficions que crec que són sanes, en la
filosofia. Últimament, des de fa uns anys quan em caigué a les mans el llibre
d’Étienne Gilson titulat: “La Filosofia en la Edad Media” m’obrí un ample
ventall que fins aleshores no havia ignorat però si que havia obviat. Queda
molt bé saber quatre dades de filòsofs antics, però en el fons considerem tota
l’època medieval com poc més que analfabets, i entre els intel·lectuals d’avui
encara es presumeix d’haver llegit alguna obra de referència d’aquesta època,
quan el més comú es tenir el llibre per fer bonic a la prestatgeria i com a
molt haver-l’ho fullejat o llegit el resum de les solapes. Els autors que se’ls
ha anomenat els clàssics medievals, són freqüentment citats més per omplir el
vuit cronològic entre l’antiguitat i l’edat moderna, que no pas per interès
real. Un cop feta aquesta confessió, he de dir que em passa el mateix a menor
escala. El llibre de Guilson, un verdader compendi d’autors medievals de totes
les cultures que habitaven occident en aquella època, fa un breu resum
biogràfic de cada autor i exposa amb molta claredat les seves principals
teories.
Dons bé, com és lògic, en un moment
en que es formen els estats a Europa i la península era punt de trobada de
varies cultures, no ha de sorprendre que sorgissin grans personatges, ja que
aquí teníem el cultiu cultural necessari per fer créixer i fermentar totes les
branques del coneixement.
Com a persona que l’hi agrada estar
informat, havia llegit una petita biografia de Ramón Llull, ja que la seva vida
és una autèntica novel·la, ¡deixa als herois d’aventures del cinema actual, com
a mers aprenents!. No es pot fer una pinzellada que pretengui ser completa de
la seva biografia, però diré els quatre punts que per mí són transcendents:
Ramón Llull neix a Palma de Mallorca entre el 1232 i el 1233, no es sap amb
exactitud, fill de nobles barcelonins que havien anat a viure a la recent
conquerida illa per Jaume I. Llull, de petit fou patge de Jaume II, futur rei
de Mallorca, al créixer, mostrà notables dots i ascendí ràpid en la cort, passà
en pocs anys de senescal a majordom reial. Aquest anys dugué una vida cortesana
amb nombrosos escàndols amorosos. Als seus 30 anys feu un tomb radical, deixà
la seva esposa i fills donant-los el seu patrimoni i sortí a predicar a pesar
de ser un laic. Més tard, ja gaudint de cert reconeixement, el Rei el tornà a
cridar a la cort de Montpeller on com a legat predicà i feu gestions per muntar
una creuada, escriu nombrosos llibres, passa nou anys retirat meditant en vida
eremítica, després ingressa en un monestir, realitza nombrosos viatges, i fins
hi tot participa com a franciscà en el procés de l’ordre del Temple. Al final
mort tornar de Tunísia i és enterrat a Mallorca; després de fundar una ordre de
missioners i un monestir amés d’haver escrit uns 243 llibre.
Un dels últims llibres sortits sobre
la biografia de Ramón Llull, el 2013 de Anthony Bonner
Axó seria un resum més que breu i
incomplet, però dona una idea de la personalitat, no del pensament. He mirat d’entrar un xic en la seva obra i he
de confessar que se’m fa del tot feixuga, arribant a la conclusió que tot i ser
un gran pensador trobà un fre, defensava que la teologia i la filosofia eren
una mateixa cosa i només un verdader creient podia elaborar un pensament de
manera lògica. Òbviament afirmacions com aquesta en el dia d’avui l’hi donen
descrèdit, però la seva obra conté revelacions que la ciència moderna ha demostrat
varis segles més tard, per tant les seves capacitats queden més que
demostrades, tot i que l’Ars Magna, l’immens aparell que creà Llull per mecanitzar
el raonament lògic i donar la primacia a la religió cristiana per sobre de les
altres, fou el que l’hi donà més popularitat en el seu temps, en canvi ara
passa un període de descrèdit total. Segurament la seva manera de fer es podria
encasellar de antihumanista.
Fotografies del manuscrit il·luminat de la Vida de Ramón Llull de 1325 tretes del llibre de la imatge anterior.
De fet Llull es el gran detractor d’Aberroes,
Ibn Rochd, de que espero poder parlar més endavant i amb qui combrego
totalment. El filòsof cordovès musulmà visqué entre el 1126 i 1198, per tant
morí uns trenta anys abans del naixement de Llull, tot i els seus punts de
vista totalment oposats, Aberroes creia que s’havia de separar la filosofia i
la religió, recordo que en aquell moment la paraula filosofia englobava totes
les ciències. Amés, posava en pràctica una jerarquia entre els individus per on
podien arribar a la religió i a la ciència a la vegada però segons les seves
qualitats intel·lectuals i els seus coneixements, ja que no tothom percep el
mon igual ni tampoc creu en les mateixes realitats, però s’ha de conviure. A
grans trets Aberroes donava coneixement, ell fou un gran traductor i
comentarista dels clàssics, que en bona mesura gracies a ell i la seva escola pervisqueren,
a ell devem la quasi totalitat dels textos d’Aristoteles.
Llull es formà amb aquests textos,
però condemnà l’Islam com una amenaça i es disposà a combatre’l durant tota la
seva vida, a pesar que ell com a personatge molt format, fins i tot “Il·luminat”
practicà la càbala i experimentà amb alquímia, tenia un domini de l’àrab i l’hebreu
més que bo amés d’amplis coneixements d’aquestes religions, per tant no predicava
amb l’exemple, segons ell també només els iniciats podien abraçar els seus
coneixements.
Però el que aquí avui m’interessa és
mostrar com Llull, tot i haver gaudit d’un reconeixement molt important en
vida, fins el punt que el papa en persona Juan XXI el felicità públicament el
1276 i el nomenaren Magister de la universitat de Paris el 1286 recentment
fundada, per motius teològics sobre la concepció de la Verge i pel fet que les
teories de Llull dissolien la diferència entre la veritat natural i una altra
de sobrenatural, les seves obres foren condemnades i perseguides en nombroses
ocasions. Felip II i el renaixement espanyol propiciaren que les seves obres es
publiquessin amb la invenció de la impremta, però el caràcter contrareformista
d’Espanya feu que es limites la difusió de les seves idees. Més tard, el papa Gregori
IX al 1736 i pau IV després, condemnaren formalment el llullisme, fet que aturà
la seva canonització, ja que recordarem que se l’havia nombrat beat per “culte immemorial”
no per les vies oficials del Vaticà.
La seva obra no obstant aquestes
restriccions influí a nombrosos autors d’èpoques posteriors, quasi sempre en
els camps que ell no defensava, ja que en el fons, la seva obra es la d’un home
de fe, però ell era un lliurepensador dins les normes de l’església, de totes
maneres no dubtà en qüestionar-ne algunes!!!
El llibre que aquí presento, és la
recuperació de la memòria de Ramón Llull, un exemple de apologia de l’hermenèutica
filosòfica del Beat, el llibre és imprès
a Palma de Mallorca el 1700, abans de la condemna de la seva obra per Gregori
IX al 1736. Possiblement aquest llibre molestes a la inquisició i als teòlegs
del moment, ja que hi ha alguna afirmació filosòfica – científica no del tot
acord amb l’Església.
Portada amb xilografia original
representant a Ramón Llull
Aquest exemplar te la seva història,
porta segells de dos monestirs de la ciutat i un escrit que identifica el volum
com un exemplar de la biblioteca del convent de St. Francesc d’Assis. Jo el
vaig veure en un mercat de llibres antics, i un bon amic bibliòman el comprà, un
temps després me’n feu obsequi i encara l’hi dec la gratitud.
Portada de l’obra esmentada impresa a
Palma el 1700
Els continguts hi son una mica
desvirtuats, ja que la vida de Llull hi és resumida i novelada, però sobretot perquè
els comentaris dels seus pensaments son passats per una primera censura, però conservant
el contingut que faria que 37 anys més tard es condemnés l’obra. La pervivència
d’un llibre així en la biblioteca d’un monestir denota que sempre hi ha agut
qui ha estimat el coneixement per sobre de les normes preestablertes i per preservar-lo
s’han de saltar les lleis.
Cobertes en pergamí d’època molt ben
conservat amb el segell de la biblioteca al llom.
No hay comentarios:
Publicar un comentario