El Prior o la Bíblia rural catalana

El llibre que presentem avui, ha estat un referent inqüestionable per nombroses generacions, a les quals les hi ha marcat la vida, pautat la major part de les tasques a desenvolupar i explicant el procediment de realitzar moltes activitats ara ja extingides. El Prior ha estat l’enciclopèdia agrícola, ramadera i forestal de tota la península . Un llibre que ha aglutinat tot el saber teòric necessari per viure i regentar una finca rústica. Aquest fet el feu molt popular, un exemplar d’alguna de les seves edicions no podia mancar en cap masia on hi hagués algú que sabés llegir i prou diners per comprar-lo. Els hereus catalans tenien el Prior com una font de consulta, possiblement la d’aplicació més directe, passant a ser un dels tres o quatre títols imprescindibles en les modestes biblioteques dels masos benestants. Ocupà un lloc primordial entre el Kempis i els Llibres de Comptes Fets. El Prior, evidentment no eral el llibre més llegit per qüestions espirituals, però si el més consultat per raons pràctiques, d’aquí l’hi ve la fama: sense ser un devocionari religiós, fou més consultat que aquests durant tot el segle XVIII i bona part del XIX. 

Portada del Prior o Llibre dels secrets d’agricultura S. XVIII

El seu contingut, bastant ben estructurat, parla de tot el que cal saber per regentar una explotació rústica, comença parlant de herbes i plantes medicinals, hortalisses i cereals, amb el temps de sembrar i recol·lecció de tot tipus de cultius, fer confitures i conserves, poda  i empelts de fruiters, tala i carboneig de boscos, el cuidat de les vinyes juntament amb la elaboració de vins, elaboració de destil·lats, on mostra fins i tot gravats amb diversos tipus d’alambins, el cuidat de les oliveres i la elaboració d’olis, ungüents i emplastres medicinals, la disposició de cada un dels elements que formen una finca rústica, incloent la elecció del lloc per construir el mas i l’explicació de les parts que el formen, com han de ser i com es construeixen. Com cuidar tot tipus d’animals, la cria d’aquests, i les parts que els conformen, fins i tot hi ha un capítol d’avicultura i producció de mel, amb remeis per tot tipus de problemes amb qualsevol animal. Un capítol dedicat a la cacera, la pesca i fins i tot consell per la convivència de la família i repartiment de feines segons edats i generes. 

L’autor, Fra. Miquel Agustí, prior del temple de la vila de Perpinyà, de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, natural de la vila de Banyoles del bisbat de Girona, és un personatge del qual s’ignora tot, si no fos per la presentació i redacció d’aquest volum. De la seva biografia no en sabem rés, només que fou l’autor del “Llibre dels secrets de agricultura , casa rústica y pastoril, recopilat de  diversos autors antics y moderns, de llengües llatina, italiana y francesa en nostre vulgar llengua catalana” així resava el títol original de l’obraescrita i publicada en català, que veié la llum per primera vegada a Barcelona el 1617, però en les seves successives edicions aviat se’l conegué com el Prior. Nom efectiu, molt típic de Catalunya denominar les obres literàries pel nom o títol que ostentava l’autor. Aviat aparegueren les edicions traduïdes al castellà, i el llibre fou molt popular a tota la península Iberica. A pesar de que per motius geogràfics i climàtics, molts consells de l’obra no funcionessin en altres zones, no existissin les especies de plantes a que es refereix el llibre o les dates de sembra i recol·lecció no fossin valides per aquella àrea geogràfica. Però sembla que igualment gaudí d’una gran acceptació, fet inexplicable a causa d’aquestes imprecisions, però potser no se’l llegien gaire.

Roda perpètua per saber els anys fèrtils del Prior o Llibre dels Secrets d’Agricultura

Les edicions espanyoles abunden ja a finals del segle XVII, però a partir del XVIII són les úniques autoritzades. El Decret de Nova Planta prohibí l’edició de nous exemplars en català, popularitzant les castellanes impreses a Valencia, Zaragoza i sobretot Barcelona. 

Segons Amades, les xilografies que il·lustren la majoria d’edicions són d’una factura molt popular, encara avui es conserven les plaques de fusta gravades originals a la col·lecció Carreras de Xilografies Gironines, custodiades al Museu d’Art de Girona, però no hi ha constància de que existís cap edició impresa en aquesta ciutat de l’obra, sembla que la impremta Carreras adquirí les plaques com a fons de la seva col·lecció, mancant encara un estudi rigorós de les edicions de l’obra ja que al ser tant comercial, moltes d’aquestes publicacions portaven peu d’impremta però no portaven la data, també obviaven l’aprovació i la suma de taxes, pel que podem deduir que alguna fou “il·legal” impresa simulant la mateixa tirada d’una edició anterior de la mateixa impremta. Aquesta manera d’obrar era penalitzada, però molt freqüent en l’època amb les obres de venda assegurada, ja que els beneficis eren molt lucratius. 

              Una obra com aquesta posa de manifest que els propietaris de la ruralia catalana no eren tant analfabets com en un principi s’ha volgut pensar, i el grau de coneixements que aporta un sol volum és considerable, per exemple, fins i tot conté un breu diccionari amb un vocabulari dels termes més usats traduït a sis idiomes, per tant cal pensar que el món rural d’aleshores estava molt més vinculat a la societat culta que no pas en l’actualitat, i que al ser qui garantia l’aliment a les ciutats, gaudia de molt més prestigi que no pas ara. 

Figura de l’agrimensor i bàcul de geometria del Prior o Llibre de Secrets d’Agricultura

Models d’alambins per destil·lacions del Prior o Llibre de Secrets d’Agricultura

Xilografies mostrant les parts d’una baca i un caball del Prior o Llibre de Secrets d’Agricultura

Gravat amb les instruccions d’apicultura i la vida de les abelles del Prior o Llibre de Secrets d’Agricultura

Índex general de l’obra molt complert del Prior o Llibre de Secrets d’Agricultura