Baltasar Gracián, (1601-1685) és prou
conegut dins la història de la literatura espanyola com un dels màxims exponents
del barroc, però sobretot feu el salt a la fama mundial quan al S. XIX
Schopenhauer el va reclamar com a progenitor ideològic en molts aspectes de la
seva filosofia, i traduí alguna de les seves obres a l’alemany, despertant així
la curiositat europea cap aquest aragonès desconegut. Poc després Nietzsche,
afirmava “Que Europa no havia produït mai
res més fi ni més delicat en subtilesa moral que l’obra de Gracián”. Així
doncs ens trobem davant d’una magna obra produïda per un jesuïta aragonès
valorada a tot el món culte i poc menys que ignorada a casa nostra. A dia
d’avui molts escrits de Gracián són tinguts més per assajos filosòfics que no
pas per textos literaris, tal i com van ser concebuts. Entre tots ells l’obra
més coneguda és el “Criticón”, però no parlarem d’aquest tot i que ocupa bona
part del llibre de la seva obra completa que avui es presenta; editat per Pablo
de Val a Madrid l’any 1664, és una edició poc corrent i de les primeres obres
completes que se l’hi publicaren. El que m’interessa són les seves obres considerades
menors, assajos entre polítics i filosòfics amb una forta vocació
literària. Els més importants són “Heroe” (1637), “El Político” (1640), “Arte de
ingenio tratado de la agudeza” (1642), “El Discreto” (1646), “Oraculo manual y
arte de prudencia” (1647), “Agudeza y arte de ingenio” (1648), entre d’altres,
a part de les seves obres purament literàries.
 |
| Baltasar Gracián ( 1601- 1658 ) |
Aquestes obres en part són escrites
amb uns objectius formatius en forma de manual pels governants, recollint la
tradició dels textos clàssics amb màximes de bon govern, però la obra de
Gracián deu molt a Maquiavel i posteriorment a Baltasar de Castiglione, amb les
seves obres El Príncep i El Cortesà. “El Político” de 1640, està clarament inspirat i dedicat al rei
Ferran el Catòlic, qui Gracián defensa com el més gran governant que ha tingut
la península Ibérica, per les seves virtuts, dots polítiques i honradesa. Aquí, sense pretendre jutjar el llarg i
convuls regnat amb intermitències que gaudí Ferran II, ponderem els elogis que
l’hi fa Gracián, posant-lo com exemple pels futurs governants.
Sentint parlar els polítics d’avui,
omnipresents als mitjans de comunicació, sovint em pregunto quanta literatura
clàssica sobre història i filosofia hauran llegit. Jo clarament dedueixo que
molt poca, la immensa majoria. Però estic convençut que la edat filtraria
aquestes meves sospites. No crec que polítics d’una certa edat no hagin llegit
El Princep, la qüestió és com han aplicat els coneixements adquirits, estafant
i corrompent-se. Però sí que dubto molt que els polítics de texans i samarreta
hagin llegit L’Heroi o El Polític de Gracián, en canvi estic convençut que
coneixen a la perfecció totes les idees de Marx. De totes maneres els joves que
es dediquen a la política actualment són molt mes formats acadèmicament que els
de certa edat, però jo els aconsello que si realment volen accedir a regir un
govern el mínim que haurien de fer és conèixer amb profunditat la biografia
dels seus predecessors i com els ha jutjat la historia. Què millor que els
consells, les critiques i els amonestaments dels qui els segles han posat dalt
d’un pedestal com a ments clarividents que han guiat la humanitat. Gracián des
de la humilitat de la seva vocació jesuítica s’ha guanyat un lloc només
escrivint els seus pensaments, i encara amb repressions i censures. Actualment
tot polític més o menys retirat escriu les seves memòries, amagant tot el que
serviria per no repetir-ho i el delataria com a corrupte, en canvi escriuen
exalçant les seves tasques vulgars i òbvies, donada la seva posició. En
contrapartida els filòsofs i caps pensants del moment també prefereixen sortir
a tertúlies televisades molt ben remunerades i escriure columnes d’actualitat a
la premsa en lloc d’anònimament delatar l’esperit d’indignació de l’època per
posar-hi remei, no per denunciar res, ja que tot el que es pot denunciar ja
s’ha fet o és previsible. El que cal és tornar a construir confiança en una
classe política desacreditada amb motius, i els polítics ja han demostrat que
no tenen la capacitat de fer-ho, sigui per manca de capacitat, de cultura o per
pròpia vanitat. Antigament les elits intel·lectuals a l’ombra dels “Prínceps”
eren qui aconsellaven i tenien el poder fàctic, en canvi des de fa una colla de
dècades, els polítics assessorats pels anomenats càrrecs de confiança, han
arraconat de l’escena governamental els pensadors i intel·lectuals abans
esmentats. El poder l’ha d’ostentar qui te la capacitat i no te les ambicions
humanes, reprimides pel sedàs cultural abandonant tota “villania”...
 |
| 1er volum de les obres completes de Baltasar Gracián, Madrid per Pablo de Val 1664 |
 |
|
Dedicatòria de Gracián de la seva
obra completa. 1664
|
