El llibre del qual avui parlem és
una obra de relativa joventut, de l’eminent i conegut poeta Carles Fages de Climent,
publicada el 1933, quan l’autor tenia trenta un anys, amb una més que notable
maduresa intel·lectual es veié amb cor de donar a la impremta el que havia de
ser la seva obra literària en prosa més important. Fages de Climent és un
poeta, un gran poeta com n’hi ha pocs, però la seva prosa en el meu modest
entendre peca d’una incipient ingenuïtat empordanesa. M’explico, generalment
s’accepta com a empordanès un caràcter arrauxat, tocat per la tramuntana,
fatxenda, un xic tarambana amb espurnes de genialitat, un caràcter que cal no confondre
amb el del Empordanet, com diria Josep Pla.
 |
|
Climent per Carles Fages de
Climent 1933
|
Però també hi ha Climents en
altres comarques catalanes, el relat de Carles Fages sobre els Climents,
rebesavi i besavi, Enric Climent Casadevall, i Enric Climent Vidal, conformen
una obra d’una certa ingenuïtat. D’una típica ingenuïtat autènticament
empordanesa, on la forma agafa més rellevància que el contingut i la bellesa
del relat importa més que l’argument. Satiritzant podríem dir que la
popularitat dels empordanesos es valora més per si són guapos i rics que no pas
per si són intel·ligents, cultes i productius. La història recent d’afers
amorosos i aventures i desventures econòmiques de dues generacions d’una
família empordanesa dona per molt, però no sé si per tant. Una visió romàntica
idealitzada dels seus propis avantpassats, amb vides relativament acomodades,
però lluny del verdader gran pairalisme català, dona un fil conductor
lleugerament pobre. Però al ser relatat de manera excel·lent per un mestre
entre literats, dona una transcendència al text que fa que avui encara en
parlem. Carles fages fou un poeta, un verdader i gran poeta, però també cal dir
que ho fou en el lloc i el moment adequat.
Hi ha llocs i moments tocats per
la gràcia, el caliu artístic i cultural de l’Empordà en les primeres dècades
del segle vint ja es trobava lluny de les foscors del passat amb fil·loxera del
segle XIX . La conjectura del despertar de les seves riqueses turístiques del
paradís litoral de Catalunya, amb la captació d’estiuejants i elits de les més
altes classes socials del país, comportà una aclaparació de mirades. Amistats
de joventut de Carles Fages de Climent amb personatges com Salvador Dalí i
tants d’altres que despuntaren en les arts i les lletres, ajudaren a posicional
els propis membres dins aquest gran aglomerat de la història. Ara bé, obres
poètiques com les bruixes de Llers de 1924, o la Balada del Sabater d’Ordis de
1954, són obres que posicionen el poeta entre els primers de la nostra
literatura.
No obstant, em pregunto que
hauria estat del poema de les Bruixes de Llers si no hagués escrit el pòrtic
Ventura Gasol i hagués fet les il·lustracions Salvador Dalí, o de la Balada del
Sabater d’Ordis sense la contribució del pròleg d’Eugeni d’Ors i la cloenda del
mateix Dalí, així mateix, el llibre Vila-sacra, capital del món de 1967 comptà
amb el pròleg d’Alexandre Deulofeu i il·lustracions de Joaquim Bech de Careda,
sense mencionar la infinitat d’escrits i articles que dedicà Josep Pla a Carles
Fages. Aquest seguit de col·laboracions notables en les seves obres principals
publicades en vida, i posteriorment en la seva obra pòstuma, ajudaren a
posicionar definitivament el gran poeta empordanès.
 |
|
Dos exemplars dedicats de la
primera edició de Climent 1933 per Carles Fages de Climent
|
Un exemple més n’és l’exemplar
del Climent que presentem avui aquí, per la dedicatòria sabem que fou obsequi
de l’autor a Maurici Serrahima, (Barcelona 1902-1979) escriptor, intel·lectual
i polític català que tingué una gran amistat amb Carles Fages de Climent. Fou
fundador de la Unió Democràtica Catalana, durant els primers mesos de la guerra
civil, juntament amb Lluis Vila d’Abadal i el cardenal Vidal i Barraquer,
defensaren el patrimoni religiós català i salvaren la vida a nombrosos
capellans perseguits, però a causa de les seves conviccions catalanistes hagué
d’axil·lar-se acabada la guerra. Però posteriorment se l’hi permeté tornar i
lluità tota la vida aferrissadament per protegir la seva cultura. Col·laborà
amb les revistes Ariel i Serra d’Or, feu notables publicacions i llibres,
mantenint una estreta relació amb intel·lectuals espanyols com Carlos Bousoño i
Julian Marías, dedicant-se a la vida política els últims anys de la seva vida,
en que arribà a ser senador.
El teixit d’amistats influeix
molt a tothom, i especialment en la biografia d’un poeta, l’acceptació de
l’obra del qual en un principi depèn més de les amistats que de la crítica. Una
ingratitud més del mon de l’art convertida en injustícia en un gran nombre de casos.
 |
|
Caricatura d’Enric Climent en el
Llibre de Carles Fages 1933
|
 |
|
Exemplar en rústica i bellament
enquadernat en mitja pell de Climent, per Carles Fages.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario