Terra de Gestes i de Beutats, Girona i els encants d’una dama

Retrat de Mela Muter a la portada del catàleg de l’exposició  de Girona del 1994.

 

En primer lloc, m’excuso d’aquest llarg període de silenci, però la manca de temps i la meva plena dedicació a un altre projecte, que més endavant espero poder explicar, han estat la causa d’aquests mesos d’inactivitat. 

Avui m’agradaria fer menció d’un llibret que, tot i la seva aparença insignificant, conté nombrosos misteris. En primer lloc mencionar l’acurada adició, que només amb cent cinquanta pàgines dóna un ric mostrari d’orles i “culs-de-lamp” xilogràfics, tan típics de l’impremta gironina del segle divuit. 

En segon lloc, fer èmfasi a la talla intel·lectual dels autors en l’època en que fou publicat, l’any 1917. Xavier Monsalvatje i Iglésias, (Olot 1881- Girona 1912) pare del conegut compositor, i Joaquim Pla Cargol, (Girona 1882- 1978) pare de Joaquim Pla Dalmau, un altre prohom de la ciutat, a qui confonen en la més coneguda enciclopèdia virtual, com a coautor del llibre avui presentat. fet del tot improbable, ja que aquest nasqué el 1917, el mateix any de l’edició del llibre. Aclarit el mal entès que ha fet córrer rius de tinta, a causa de famílies notables amb varies generacions de lletraferits que duen el mateix nom, s’ha de dir que els autors, ja en la seva maduresa, fan gala d’una retòrica arcaica pel seu temps. En aquest llibret: “Terra de Gestes i de Beutat. Girona.” s’hi busca una actitud laudatòria del passat, no obstant és un dels màxims exponents del noucentisme gironí, on s’hi canten les excel·lències de l’història i de la ciutat. 

Portada i dedicatòria dels autors a Mela Muter del llibre Terra de Gestes i de Beutats 1917

En tercer lloc els autors farceixen el text de cites sobre Girona d’altres autors contemporanis com Eugeni d’Ors, Prudenci Bertrana, Miquel S. Oliver, Laureà Dalmau, Santiago Rusiñol, Rafael Masó, Carles Rahola, Joaquim Ruyra i Josep Carner. Tots ells avui de renombrada fama, però en el moment de l’edició del present volum, només eren joves talents prometedors, gran visió de futur i perspicàcia dels autors, ni un d’aquests ha caigut en l’oblit. 

En quart lloc dir que sense ser un assaig de cap mena, és un llibre que diu una mica de tot sense profunditzar en gaire res. Però l’estil que gasta juntament amb la acurada edició, les il·lustracions i les cites que conté, en fan una autèntica obra de bibliòfil, però la màgia verdadera que conté aquest exemplar rau en la dedicatòria. 

El present volum està dedicat pels autors a na Mela Muter com l’anomenaven els seus pròxims. Maria Melania Klingsland (Varsòvia 1876 – París 1967) Aquesta pintora de fama mundial d’origen jueu i de vida novel·lesca, que sobrevisqué les dues guerres mundials, feu dues estades a Catalunya entre el 1911 i el 1914, en totes dues ocasions residí a Girona, i en una d’elles fins i tot llogà un taller estudi on poder pintar durant els mesos que hi residí. A Girona confraternitzà  amb la intel·lectualitat de la ciutat, sent la primera dona pintora que feu una exposició en solitari, a més de altres exposicions col·lectives tant a Girona com a Barcelona. Els museus de les dues ciutats li compraren obres ja que tenia un futur molt prometedor, el fet és que a Girona deixà una notable empremta. 

Coberta original del llibre Terra de Gestes i de Beutats, Girona 1917 en rústica.

Dona alliberada, divorciada ja de molt jove, viatgera infatigable, d’aguda intel·ligència i notable bellesa per l’època, captivà per no dir enamorà a tots els joves talents de la ciutat. Artística i intel·lectualment Girona caigué als seus peus, ella ho recompensà posant la ciutat al mapa artístic dels cercles elitistes parisencs, però d’ençà de la seva última estada a Girona,no hi ha certesa de que hi tornés. Almenys no va pintar cap més quadre de la ciutat del 1914 cap aquí, no obstant sembla que algun cop més, de manera esporàdica hi tornà. Girona però no l’ha oblidada, encara el 1994 l’hi feu una gran exposició retrospectiva de tota la seva obra en terres catalanes, contraposada a la resta d’artistes catalans que d’una manera o altra hi tingueren relació. La seva empremta renovà el noucentisme gironí i de retruc el català, a la primera dècada del segle XX amb una alenada d’aire parisenc i polonès que representà una gran nota de color. 

El llibre presentat avui conté il·lustracions de quadres de la Mela Muter, i és lògic que ella les facilités i en fos informada, ara bé, també és normal que els autors l’hi dediquin un exemplar, el més curiós és que aquest exemplar encara es trobi a Girona. Hi ha dues possibilitats, que donada la data d’edició posterior a la seva estada, els autors mai li arribessin a enviar, o que en una de les seves darreres estades li fessin obsequi i ella el deixés deliberadament, per desinterès i ignorància de la llengua o perquè ella mateixa en fes obsequi a algú altre.  Jo coneixent la procedència m’inclino per l’última opció, però aquest petit misteri no el podrem resoldre mai del tot.

Els autors i col·laboradors del llibre quedaren fortament impressionats per la pintora, i de fet podríem dir enamorats de la dama polonesa, arribant a rivalitzar entre ells per la seva amistat, en canvi els biògrafs de Mela diuen que Girona l’impressionà i l’inspirà molt, com a ciutat verament mediterrània ancorada en el passat, un passat que ella ja creia desaparegut abans del 1911, però en la seva vida fou un instant grat fugaç, pels gironins que la conegueren fou una revelació del futur, un amor platònic.  

Dedicatòria a la ciutat de Girona