En dies de confinament, tots hauríem
de tenir més temps per la lectura. Tot i no disposar-ne, he tornat a agafar els
Contes de Bibliòfil de Miquel i Planas,
a veure si em treia el mal gust de boca de quan els vaig llegir per primera
vegada, després d’adquirir-los. Amb el temps he comprés què significa aquest
llibre pels bibliòfils catalans i les seves singularitats. Val a dir, però, que
després de comprar-lo al seu preu, queda un sabor amarg perquè no deixa de ser
una recopilació de contes, on les històries relatades i les dèries dels
protagonistes sempre orbiten a l’entorn dels llibres. Els relats un xic ingenus
des de la perspectiva actual i, en alguns casos, força aliens, ja que son
escrits de: Nodier, Flaubert, Bonnardot, Asselineau, Daudet, Uzanne, Doucet,
Louys, Mielle i d’altres. Salta a la vista que són autors eminentment
francesos, el bressol occidental dels llibres. La catalanitat dels Contes de Bibliòfil de Miquel i Planas rau
en les singularitats del llibre.
 |
| Justificació de tiratge, portada i cloenda dels Contes de Bibliòfil de Miquel i Planas |
En primer lloc, el confinament a que
sotmet Miquel i Planas a aquests relats o contes. Aquests, apareguts de la mà
de diversos autors, en èpoques molt diferents i en llocs molt dispars, són agrupats de manera coherent i unitària
pel compilador buscant el denominador comú: l’amor al llibre i el món
entotsolat dels que pateixen aquesta malaltia. Per fer-ho es serveix d’un
pròleg que conté un breu estudi i presentació de l’argument de cada conte, tan
precís que pràcticament ja no cal llegir-lo.
En segon lloc el suport material del
propi llibre, amb gran caràcter narcisista i conscient de la seva vàlua.
Ambdues característiques són l’aglomerant que configura aquesta gran obra
construïda a partir d’escrits diversos. Aquest llibre, en majúscules, per les
seves qualitats; començant pel paper de fil de la casa Guarro, passant pel
disseny de les cobertes amb pergamí, seguint amb les orles del text i
caplletres, o els propis caràcters tipogràfics, i acabant amb les
il·lustracions del text realitzades per diversos artistes com: Triadó, Urgellés,
Cardunets, Colom, Pey, D’Ivori, Apa, Junceda Longoria, Ollé i Pahissa; fan del
llibre una obra d’art. Aquests artistes il·lustradors de gran renom a
Catalunya, posen vida en imatges a cada un dels contes dels escriptors citats.
Personalment m’agradaria molt saber si fou el mateix Miquel i Planas qui feu el
repartiment dels contes als artistes per il·lustrar-los, i quins criteris va
seguir. Però el resultat, quan es sosté el volum a les mans i se’l fulleja,
s’entén l’atracció que ha causat aquest llibre al món de la bibliofília,
sobretot als qui col·leccionen bells exemplars i no tant als qui llegeixen. No
obstant, sense cap mena de dubte és una obra d’art de la impremta a casa nostra.
 |
| Il·lustracions de Triadó pels Contes de Bibliófil de Miquel i Planas |
El llibre Contes de Bibliòfil, té una altra peculiaritat: l’edició prínceps;
la primera fou publicada en català a Barcelona el 1924 per l’Institut Català de
les Arts del Llibre, amb una tirada de només 350 exemplars. Singularitat que ja
des del principi feu el llibre molt atraient per la seva exclusivitat. Però
tots sabem que pocs anys després la Guerra Civil capgirà les coses al nostre
país, i com a anècdota, cal remarcar que aquest llibre català fou molt apreciat
al sud de l’Ebre pels erudits del bàndol Nacional. Aquest fet comportà que es
traduís al castellà i veiés la llum el 1951, un any després de la mort de
Miquel i Planas ( fet sospitós ), d’una tirada de 700 exemplars molt valorada a
les espanyes. Ara bé, aquesta edició castellana difereix de la primera a l’adjuntar-li
alguns contes més d’autors espanyols com: Taboada, el Conde de las Navas,
Azorín, Diego San José, Perez Nieva i Alvarez Quintero. Cal matisar que tot i
que la edició espanyola és més extensa i no tant acurada, i més propera en el
temps, va molt més buscada. Aquest fet és el que trobo més rellevant. O a
Catalunya no estimem prou els nostres productes culturals, o a les espanyes ens
donen quaranta voltes, perquè és més fàcil, a dia d’avui, tant per
disponibilitat com per preu, trobar un dels 350 exemplars catalans que no pas
un dels 700 espanyols. Això mostra un verdader confinament de la cultura
catalana.
 |
| Il·lustracions de Cardunets pels Contes de Bibliófil de Miquel i Planas |
 |
| Il·lustracions de Pey, D'Ivori i Junceda pels Contes de Bibliófil de Miquel i Planas |
 |
| Cobertes en pergamí editorial pels Contes de Bibliófil de Miquel i Planas |
